Per què el cinema dels germans Coen sembla que sempre es presenta en "Dobly sensorround " ? Un altre cop el film "Valor de Ley" ens presenta una història situada en el FarWest americà entre una noieta i un vell marshall. FIns aquí la típica història de venjança per la mort d'un pare. Com venjar la mort del pare noble, honrat, treballador i fidel ? La jove actriu Hailee Steinfeld pren la responsabilitat de l'ull per ull dent per dent .... En un principi la seva valentia sembla preparar la història per demostrar el coratge i la vàlua de la nostra protagonista. La seva "inconsciència" davant el que està per arribar semblen obligar a l'espectador a trobar-se amb tot tipus de problemes i conflictes. Efectivament no resulta casual que ja en un inici triar qui pot representar millor la llei resulti una tasca complicada. Un vell alcoholitzat que explica "batalles i historietes" sembla que pel seu caràcter -malhumor , pessimisme, ...- sigui una opció a trobar l'assassí del seu pare. Pel camí s'afegeix un jove ranger sense gaire sort i amb un problema d'autoestima considerable. La noieta doncs sembla que serà qui conseguirà unir aquestes dues ànimes descarriades tot oferint la possibilitat que s'enfrontin als seus fantasmes personals. Qui ha dit que el fracàs no es superable ? El vell Rooster Cogburn sap que aquella joveneta resulta molt més valenta que el seu món personal solitari i personal.
La fotografia excel·lent així com la música si t'agrada el músic dels germans Coen de pel·lícules com Fargo, No es pais para viejos, Muerte entre las flores.... Sembla doncs que aquest film giri entorn del coratge , la venjança i la necessitat de recuperar un mateix l'autoestima en els moments claus de la vida i l'existència. Millor en versió original per poder gaudir d'un Jeff Bridges.
"Quien se sabe profundo se esfuerza por ser claro, quien se sabe superficial se esfuerza por ser oscuro" F.W. Nietzsche
Buscar este blog
miércoles, 2 de marzo de 2011
TRUE GIFT : VALOR DE LEY ....
Labels:
CINEMA
Una vida para ser verdadera hay que saber entender que los instantes pasan , los amigos se van, los lugares
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
PUBLICIDAD GRATUITA
-
La película "El día que Nietzsche lloró" escrito 1992 por el judío americano psiquiatra Irvin D. Yalom como ficción narra l...
-
Dudar de todo puede acabar siendo un problema. No lleva a ninguna parte y más bien nos desconcertamos. Mantener la duda en todo no permite a...
No hay comentarios:
Publicar un comentario