domingo, 8 de octubre de 2017

No t'oblidaré mai . Les arrels anarquitzants de Salvat-Papasseit .



1844- 1924 . Joan Salvat-Papasseit nascut a la Barceloneta -segons Antoni Comas en la seva Antologia de la literatura catalana- de procedència gitana i orfe de pare trobat a l'asilo nacional español. Altres informacions el situen com a fill bastard d'algun poeta català de l`època . Ja dins la wikipedia es situa com a fill de Joan Salvat Solanas i Elvira Papasseit Orovitx del barri de Sants de Barcelona. 

Poeta dórigen humilt amb la mort prematura del seu pare va començar a treballar amb 7 anys i d'aquesta manera el carrer va ocupar el lloc per constrastar les seves experiencies vitals.Així va viure de ben a prop els fets de la Setmana Tràgica el 1909 poc després va conèixer el llibreter anarquista Eroles participant de les lectures de Nietzsche, Gorki , Ibsen .. i poc a poc aquesta tensió entre la realitat i la poesia el configurá com un home d'evolució permanent i canvi , situat en el regenacionisme, futurisme, pre-dadaisme, .. d'aquesta manera pubica "hermanos oprimidos" un manifest fins a ser empresonat per les seves expressions. Fundará "un enemic del poble" revista que el situará en l'avantguardisme fins que l'any 1919 publicarà el seu primer llibre de poesia gràcies a Eugeni d'Ors. 
Però la tuberculosi el va fer estar en centres de salut a Castella, Andorra, Catalunya Nord fins un 7 d'agost ..Josep Obiols a la mort escriu a Carles Riba  "...és trist va ser una mort desesperada.Va morir revoltat. ...." 

Res no és mesquí                                                                                                                      ni cap hora és isarda,                                                                                                            ni és fosca la ventura de la nit.                                                                                            I la rosada és clara                                                                                                                 que el sol surt i s'ullprèn                                                                                                       i té delit de bany :                                                                                                                   que s'enmmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,                                                                                                                   i tot ric com el vi i la galta colrada.                                                                                   I l'onada del mar sempre riu,                                                                                               Primavera d'hivern --Primavera d'istiu.                                                                           I tot és Primavera:                                                                                                                 i tota fulla verda eternament. 

Res no és mesquí,                                                                                                                   perquè els dies no passen;                                                                                                   i no arriba la mort ni si l'heu demanada.                                                                          I si l'heu demanada us dissimula un clot                                                                          perquè per tornar a nèixer necessitem morir.                                                               I no som mai un plor                                                                                                             sinó un somriure fi                                                                                                                 que es dispersa com grills de taronja.

Res  no és mesquí                                                                                                                     perquè la cançó canta en cada bri de cosa.                                                                      Avui demà i ahir                                                                                                                       s'esfullarà una rosa :                                                                                                             i a la verge més jove li vindrà llet al pit. " 


------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Fem l'escamot del qui mai no reculen 
          i sols un bes els pot fer pressoners, 


         fem l'escamot dels qui trenquen les reixes
        i no els fa caure sinó un altre bes. 


       Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda: 
       el primer bes que se'ns doni als primers. 
 

 L'anarquisme de Salvat-Papasseit és la gesta del poble , intimista , pobre, sense colors ni poder , aquell home anònim que desperta de matinada i treballa al port i veu la lluna i no té por de la mort .. Qui pren el bes per un regal a la noia que passa, qui respira l'aire de la mar i el salobre de la roba que l'impregna de soca arrel . La malaltia el fa gemega per viure rapidament tot allò que l'espera... canta a Castella , a Euskadi , a Galicia i a les terres de la Espanya Ibèrica ... sempre des de la seva visió d'un home nascut en un asil .
 
 
 
 
 


 
 
 
 
 



1 comentario:

maria dijo...

Interesante el blog

DE CUENTOS CONTADOS PARA QUE NADIE LOS LEA

  Entré por la puerta de acceso . Encima hay un cartel enorme que señala e indica : HOSPITAL PARA TRISTEZAS INCURIABLES.  Aquí estoy -le dig...