Buscar este blog

viernes, 11 de agosto de 2017

FORMIGUES , ARANYES, ABELLES ...


Francis Bacon (1561-1626) va ser un filòsof i pensador , polític a la Cort d'Isabel Tudor . El seu pensament bàsicament va estar relacionat amb la política , això el va portar a ser empresonat amb el càrrec de corrupció. 
Un dels seus interessos també va ser trobar una metodologia sistemàtica amb un substrat de base empíric per poder fonamentar tot tipus d'institucions de la seva època. 
El seu "Novum Organum" plantejava un diàleg amb la naturalesa tot experimenant . Per això va dir que el métode experimental sistemàtic no s'aconseguiria fins que la societat no rebutjes del tot cuatre tipus , el que anomena Idols : 
els idols de la tribu (il·lusions dels sentits o percepcions) ; els idols personals anomenats idols de la caverna ; els diols del mercat que es produeixen per confusions lingüístiques ; i els idols del teatre que son aquells producte dels sistemes filosòfics dogmàtics.

Aquesta filosofia dels idols també indica que hi ha ideologies que generen prejudicis , il·lusions, falsos ideals, ... Nietzsche també en "El ocaso de los ídolos" en va fer referència. 
El subtítol de Bacon "aforismes sobre la interpretació de la naturalesa i el regne de l'home" ens ofereix certes pistes de l'anàlisi que en fa del tema. 

Bacon vol interpetar correctament la naturalesa segons l'esperit dels homes.Els idols serien falses idees , nocions. Aixi els idols de la tribu son de tota l'espècie humana, i consisteixen en creurens que hi ha ordre i lleis que regulen la natura més de les que hi han i això es produeix per un mal ús dels sentits, a les emocions, a la voluntat , ser massa abstractes i desitjar coses que només poden tenir-se com a elements d'imaginació o del propi desig. Els idols de la cova , pertanyen a la persona, al nostre món particular, com a conseqüència de l'educació, hàbits, accidents individuals. Els idols del forum o del mercat , àgora neixen del tracte amb els altres i es produeixen per un signficat fals o equivoc .Els idols del teatre son els que sostenen els dogmes filosòfics, la tradició , representen mons aparents com els sofístics ( fals raonaments) empírics ( precipitar-se en les generalitzacions)  i supersticiosos ( venerar l'autoritat sense qúestionar-la) . 
Avui els idols respondrien a les nostres percepcions subjectives de la realitat i del món seguint el criteri empític de creure més en les idees abstractes que en la realitat empírica. En aquest sentit els idols són els dogmes de fe i de irracionalitat que tenim avui com la superioritat de la raça, els ismes en general com sexisme, racisme, masclisme, ... o la própia religió entesa com a doctrina de la fe.
En aquest sentit la relació d'avui amb la natura explicaria molt la seva interpretació dels idols en relació a creure que l'espècie és superior a la resta d'espècies i això dóna dret a maltractar, vexar, reprimir, torturar la resta d'animals i èssers vius . En els idols del mercat o àgora utilitzant l`ús de la retòrica, de certa oratoria que genera ambigüitat com la paralua discapacitat, o diversitat, o gestació subrogada, etc representen aquest idol de la confusió en les paraules per abstractes, difuses, confuses, vagues, ...Amb els idols del teatre i en relació a les sectes filosòfiques jo penso que Bacon pensaria en la filosofia entesa com a autoajuda, com a pseudofilosofia, com a una autoritat que se li atribueix a un manual que no té com a tal. I respecte als idols de la tribu potser estaria ben pensat creure que estem en un món que accentúa els sentits i cau en un hedonisme del plaer i les sensacions , de les gestions de les emocions subjectives . 

Per això reconeix que dins la societat hi ha persones experimentalistes , que poden comparar-se a les formigues ; homes que no aprenen res de res , que poden comparar-se a les aranyes (racionalistes) ; i persones que produeixen mel com el saber i cera com les accions que realitzen , que poden comparar-se a les abelles ( veritables filòsofs i investigadors com deia Kant). Així aquesta metàfora sobre els insectes vincula el món humà a la natura animal.


ampliació informació 

sobre l'aforisme 95 del Novum Organum . 1979. Col. De bolsillo.editorial Fontanella. 

No hay comentarios:

PUBLICIDAD GRATUITA