En els primers segles de la humanitat quan la veritat es trobava sotmesa a la voluntat del rei i senyor la gent a la mediterrània -origen de la civilització occidental- vivia d'aquest món pler de pors i fantasmes. La màgia, la superstició, feien que el pensament mitològic fos una bona solució a les preguntes que buscaven. L'home vivia en aquella època minoica i micènica en un món obscur on aquells més forts i valents -els nobles- es preparaven per lluitar contra els altres pobles invasors. Els mites però no ajudaven a resoldre tot el que es demanava. Fins que no va arribar l'escriptura i l'alfabet la tradició dominant , la oral, feia que el llenguatge fos propietat exclussiva del poder reial i la seva cort. Aquells petit feudes creaven entre el poble unes formes de dependència que obligava a sentir-se vinculat al rei i la seva voluntat.
Però aleshores i gràcies a alguns pensadors provinents d'Efes, Milet , Agrigent, .....la resposta a explicar-se que és la realitat comença a canviar. Seran els primers filosofs de la natura o físics de la natura. La fisis o naturalesa ha de tenir un principi que no sigui màgic, mitològic, fabulòs, .... Per això cal saber trobar aquest origen o arjé que doni explicació a la realitat que els sentits percebeixen com a canviant i la raó sembla no quedar prou satisfeta amb aquesta aparença que es mostra del món. Els presocràtics o preplatònics per tant buscaran aquests principis per donar resposta : l'aigua dirà Tales de Milet és la font de tot perquè tot és aigua ; ..... Un pensador com Heraclit d'Efes va arribar a creure que l'aparença era la única realitat captable pels sentits. Una realitat canviant amb una transformació constant encara que segueixi una mena de llei interna o logos que dialécticament ajuda a aquest esdevenir. "Ningú es banya dues vegades en el mateix riu" .... A la mateixa època altres pensadors situats a Elea i Samos creuen que la realitat s'explica des de la raó i la construcció formal i ideal d'aquesta. Parmènides utilitzant un poema dona una explicació abstracta i inmaterial de la realitat,L'ésser és , el no ésser no és. El llenguatge va apropiant-se del discurs científic i racional on el verb grec "einai" es revelador de la veritat. Una veritat que no és el resultat de la voluntat del rei sinó de la propia llei de la natura i del seu coneixement. I precisament la comunitat de Pitàgores de Samos envoltada d'una mística religiosa i esotèrica explicarà el món a través dels números i les relacions matemàtiques. La realiat és el número. La música , l'art, l'univers s'explica matemàticament.
La síntesi de tot aquest pensament més racional la portarà a terme Plató intentant conseguir una visió complementària entre el model dels físics de la natura i el model formal matemàtic més ideal. .. La realitat doncs podrà ser el producte de les nostres idees i representacions que ens fem o bé , aquesta percepció que captem a través dels sentits .....
2 comentarios:
la relalidad a ido evolucionando en el tiempo desde el pensamiento mitologico a el cientifico, desde la tradicion oral a la escrita, la realidad se nos presenta de muchas maneras. hoy en dia todavia se explica historias fantasticas para explicar algun echo (por lo general a los niños pequeños) tenemos la realidad cientifica o la realidad que nosotros percivimos por nuestros sentidos. hay persona que se quedan con la realidad mitologica y viven tranquilos, otros prefieren creer que todo lo k ven es real o ecuchan... en canvio otros como son los filosofos se podria decir que buscan su verdadera realidad una realidad raonada, donde se questionan todo y observan la evolucion de las cosas segun el camino que eligan para buscar la realidad encontraran una o otra tenemos los pitagoricos que piensan que la realidad son los numeros otros que la realidad es la naturaleza. Cada filosofo llega una conclusion y el siguente filosofo la rectifica o la canvia totalmente. La realidad es lo que tu quieras que sea, como tu quieras verla.
idees principals del text.
Aquest text ens parla del diversos pensaments que tenien sobre la realitat. Primerament existia una filosofia de tradicció oral i mitològica, on intentaven donar resposta a tota pregunta, en una epoca obscura de lluites, pero aquests mites, aquests relats fabulos, no ajudaven a resoldre totes les preguntes,és a partir de l'aparició l'escriptura que diversos pensadors començen a preguntar-se per l'origen de la realitat i de totes les coses i a donar les seves propies respostes, deixant de banda el que el rei volia fer creure (aquests eren els anomenats filosofs de la natura) per exemple Tales creia que l'origen de tot era l'aigua, Heraclit deia que la realitat és l'aparença que ens donen els sentits, Parmenides d'Elea deia que la realitat estava en la raó, deia que els sentits ens poden enganyar pero la raó no ,i la comunitat de Pitàgores de Samos expliquen que la realitat és el numero matemàtic. Finalment és Plató qui dona la resposta més racional sobre que es la realitat, on unira l'explicació d'Heraclit amb la de Parmenides (sentit més raó), explicarà doncs que la realitat podrà ser el producte de les nostres idees que captem a través dels sentits .
Publicar un comentario