martes, 30 de enero de 2007

RENE DESCARTES I EL PRIMER PRINCIPI DE LA FILOSOFIA

En la quarta part del "Discurs del mètode" , René Descartes escriu sobre el dubte metòdic i la certesa del jo pensant. "Ja feia temps que havia observat que , pel que fa als costums, cal a vegades seguir opinions que un sap que són ben poc segures talment com si fossin indubtables, com ja he dit abans". Descartes ens diu que " ja fa temps" , o sigui, ens parla en temps passat del que ha elaborat amb la moral provisional i que ara coincideix amb el mètode. Per això en la recerca de la veritat no ens valen els costums com a guia per una opinió certa. "però, atès que aleshores desitjava dedicar-me nomès a la recerca de la veritat, vaig pensar que em calia fer precisament el contrari i rebutjar com a absolutament fals tot allò en què pogués imaginar el més petit dubte, per tal de veure si després d'això quedava en la meva convicció alguna cosa que fos completament indubtable." Descartes ens parla del dubte metòdic. Cal dubtar de tot el que pugui per arribar a una evidència. Descartes canvia el dubte escèptic pel dubte metòdic perquè si no fos aixi no podria avançar camí a la veritat. Per això el dubte metòdic es voluntari i qüestiona els sentits, els errors del raonaments i el somni. L'escepticisme de l'època hel·lenista ja havia plantejat aquestes qüestions."Així com que els sentits a vegades ens enganyen, vaig voler suposar que no hi havia res que fos tal com ells ens ho fan imaginar. I com que hi ha homes que es confonen tot raonant, fins i tot en les matèries més simples de la geometria, i hi cometen paralogismes, pensant que jo estava tan exposat a equivocar-me com qualsevol altre, vaig rebutjar com a falsos tos els raonaments que abans havia tingut per demostracions. I , en fi, considerant que tots els pensaments que tenim estant desperts ens poden venir....." Tal com hem dit els sentits a vegades enganyen i no són fiables , i també certs raonaments poden ser falsos ( paralogismes) fins i tot l'error pot estar en creure pensaments producte dels meus somnis. O sigui en conclusió que tot el que fins ara tenia per veritable en el meu jo podria ser posat en dubte. Però després d'això vaig pensar que mentres que pensava que tot era fals jo era alguna cosa. Per tant com a veritat ferma i segura m'intueixo com a jo pensant i jo existint sense que cap forma d'escepticisme pugui posar en dubte la meva existència pensant i constituint així el primer principi de la filosofia.
En conclusió en el text es comença questionant per part de Descartes els costums com a opinió fiable per iniciar el camí a la recerca de la veritat , els propis sentits com a possible font d'error i els raonaments falsos , així com els propis raonaments perquè podrian ser producte d'un somni i confondre el que creiem com a vertader. Descartes a la primera part del text ens dirà que tot el que tenia per vertader fins aleshores es pot posar en dubte. Ara bé, una vegada arriba a aquest punt s'escapa de l'escepticisme radical i descobreix que el fet de dubtar de tot el confirma com una substància ( res cogitans) i acaba intuint-se com a un cogito que existeix (jo penso, jo existeixo) . Veritat ferma i segura que més enllà de qualsevol dubte confirma aquesta evidència com a primer principi de la filosofia.
Per això aquest jo del text es un subjecte que delimita i marca el procés del dubte. AIxí en un primer moment es el jo plural ( com a homes) per dir que els altres s'equivoquen en el raonament . desprès el jo singular ( com home) ens diu que es podria equivocar en el raonament. Aquest jo com a subjecte acaba definint-se com a "cosa" ( res en llatí) , una substància pensant ( res cogitans) que surt del dubte escèptic convertit ara en metòdic com a camí al primer principi de la filosofia. Per això el jo penso i jo existeixo o sóc afirma el subjecte que té la qualitat de pensar com a inherent a la seva pròpia existència. D'aquesta manera el subjecte determina el métode d'accès a la primera evidència , al primer principi en la filosofia.

No hay comentarios:

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...