REFLEXIONS SOBRE LES MEDITACIONS CARTESIANES

Què és la modernitat? El 31 de març de 1596 va nèixer Descartes. Viu entre les lliçons de l'escolàstica i el nou pensament. Quin és el paralelisme entre La Metafísica d'Aristòtil i les seves Meditacions Metafísiques ? En les dues obres es tracta el coneixement i la relació que com a subjectes establim amb aquest. La filosofia és com un arbre on l'arrel és la metafísica i el tronc la física, així com les branques que surten d'aquest són la resta de les ciències: medicina,arts mecàniques i la moral. Sembla que hi ha doncs una mateixa orientació que en Aristòtil : una ciència de les primeres causes, dels primers principis , o sigui, una filosofia primera o Metafísica. Com a ciència teòrica dels primers principis busca el Bé i la raó final. Però el punt que es separen Aristòtil i Descartes ve per l'esperit científic nou que veu el nostre autor. Li cal un métode distint al que Aristòtil havia trobat per teoritzar sobre el món, l'èsser i Déu. Quin és el mètode científic adequat per arribar a la veritat? Per això s'instala en el racionalisme fisicmatemàtic.

Si ens fixem en els titols de les seves obres : " Regulae ad directionem ingenii" 1628 ; "Tractat del món" 1633 ; "Diòptrica, Meteors,Geometria" 1637; "Discurs del mètode";......

Però en les seves "Meditacions Metafísiques" veiem com arriba a trobar un mètode en la seva experiència pròpia. O sigui, el seu jo racional troba el camí dins el dubte per ser alliberat gràcies al seu propi discurs racional. Ja l'any 1636 escriu una carta al pare Mersenne amb la proposta de publicar un projecte sobre la idea de ciència universal que ell té. En l'obra anterior " Discurs del mètode" s'havia encarregat del problema de Déu i de la ment humana" 1637 però resulta ser una part incompleta pel seu projecte. Per això en les Meditacions hi ha un home nou que l'any 1641 amb l'obra apareix.

En les Meditacions Descartes podrà rebre les objeccions dels homes més preparats (científics, polítics, teòlegs, artistes,...) que entraran en debat amb la seva obra y el seu pensament. Per això es dirigeix a un públic més restringit, disposat a meditar.

Qui està preparat per la meditació en estat pur? Aquest meditar és l'exemple elevat del pensar amb un mateix i per un mateix. El pensament és el que fa possible la res cogitans com una realitat ferma, fonamentadora i bàsica de la resta. Per això el camí s'inicia posant en qüestió tot el que l'educació ens ha donat de manera dogmàtica, tot el que els costums ens fan creure i tot el que l'autoritat ens imposa amb una lògica tenebrosa. Aleshores , què podem conèixer sense els continguts de la nostra educació, el costum i la tradició ?