EL CEL DE BERLIN 2 I LA TERRA D'ANIMALAIDA

Berlin sembla pler de productes que no es troben enlloc ....una melmelada de cireretes, un fortmatge de pebre,unes salsitxes boníssimes,un vi d'alsàcia,un iogurt de poma,.... El cel sembla més il·luminat que ahir i per això veure els capítols de "La Riera" ahir nit potser no va ser més que un espai de relax perquè avui tenim més feina per fer el turista.

Dins el refugi el món de Berlin és diferent...un tapir escapat de Boris Vian ""El arrancacorazones"  canta en el quadre majestuós dins el pis-apartament... Més silenci i més silenci....

El tapir sembla un imaginari animal que acompanya com fidel guardià el pis de Berlín....el trobo també sobre el sofà mirant amb el seu únic ull com un Déu poderòs que observa tot el que passa...Handke segueix amb la solitària sensació de l'Alemanya de la culpa i de la vergonya com diu Peter Sloterdijk ...
"Los lenguajes tradicionales del género humano han hecho visible el éxtasis del ser-en-el -mundo, al mostrar a los hombres que su ser-en-la -casa -mundo puede experimentarse también como un ser-en-su -propia-casa."