Retratar i mirar com el cos va degradant-se com si l'aigua que conté poc a poc va deixant com una secallona el greix, la pell tersa i brillant , les dents i els ulls desperts , les mans àgils i les cames i peus brincadors... Freud ho descriu en els dibuixos i quadres a la perfecció. Què som si no una mena de receptacle buit i desèrtic on els fluids, els liquats i .. tenen un lloc on caure ? Freud ens retrata amb una mirada insolet que ens provoca una mena d'angoixa i inquietud pel que ens depararà el futur ..... Som el que som ... el carpe diem ens obliga més que mai a pensar en no tenir cap mena de refugi en res , ni en els objectes, ni en els altres o subjectes ni en nosaltres mateixos...Desprendre'ns de tot i de nosaltres per saber arribar a no tenir cap mena de desig ni de necessitat de res ni de ningú... això és el present , no hi ha cap memòria del pas del temps ni cap futur prometedor... aquestes dues constants temporals ens arroseguen massa per quedar-nos instalants i això no és ....
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
-
La película "El día que Nietzsche lloró" escrito 1992 por el judío americano psiquiatra Irvin D. Yalom como ficción narra l...
-
Dudar de todo puede acabar siendo un problema. No lleva a ninguna parte y más bien nos desconcertamos. Mantener la duda en todo no permite a...
1 comentario:
"Vitasapientis mortis meditatio" i descobrim en cada gest que la vida és el que ens resta, exposats a les ones que ens acaricien i golpegen..preciós post gràcies!
Publicar un comentario