Buscar este blog

lunes, 8 de agosto de 2011

Lucian Freud ...

<iframe width="425" height="349" src="http://www.youtube.com/embed/kH38lLWRS6I" frameborder="0" allowfullscreen></iframe>




Retratar i mirar com el cos va degradant-se com si l'aigua que conté poc a poc va deixant com una secallona el greix, la pell tersa i brillant , les dents i els ulls desperts , les mans àgils i les cames i peus brincadors... Freud ho descriu en els dibuixos i quadres a la perfecció. Què som si no una mena de receptacle buit i desèrtic on els fluids, els liquats i .. tenen un lloc on caure ?  Freud ens retrata amb una mirada insolet que ens provoca una mena d'angoixa i inquietud pel que ens depararà el futur ..... Som el que som ... el carpe diem ens obliga més que mai a pensar en no tenir cap mena de refugi en res , ni en els objectes, ni en els altres o subjectes ni en nosaltres mateixos...Desprendre'ns de tot i de nosaltres per saber arribar a no tenir cap mena de desig ni de necessitat de res ni de ningú... això és el present , no hi ha cap memòria del pas del temps ni cap futur prometedor... aquestes dues constants temporals ens arroseguen massa per quedar-nos instalants i això no és .... 


1 comentario:

Anónimo dijo...

"Vitasapientis mortis meditatio" i descobrim en cada gest que la vida és el que ens resta, exposats a les ones que ens acaricien i golpegen..preciós post gràcies!

RESTO PERDUT EN DEIXAR UN SOSPIR DARRER

En el llibre de Yuval Noah Harari "Sàpiens" es fa un recorregut per la idea sobre l'espècie humana. Com historiador anglès és ...