Retratar i mirar com el cos va degradant-se com si l'aigua que conté poc a poc va deixant com una secallona el greix, la pell tersa i brillant , les dents i els ulls desperts , les mans àgils i les cames i peus brincadors... Freud ho descriu en els dibuixos i quadres a la perfecció. Què som si no una mena de receptacle buit i desèrtic on els fluids, els liquats i .. tenen un lloc on caure ? Freud ens retrata amb una mirada insolet que ens provoca una mena d'angoixa i inquietud pel que ens depararà el futur ..... Som el que som ... el carpe diem ens obliga més que mai a pensar en no tenir cap mena de refugi en res , ni en els objectes, ni en els altres o subjectes ni en nosaltres mateixos...Desprendre'ns de tot i de nosaltres per saber arribar a no tenir cap mena de desig ni de necessitat de res ni de ningú... això és el present , no hi ha cap memòria del pas del temps ni cap futur prometedor... aquestes dues constants temporals ens arroseguen massa per quedar-nos instalants i això no és ....
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
CONDUCIR HACIA LA ADVERSIDAD
JOHN LOCKE (1632-1704) el padre del liberalismo y del empirismo , bautizado así por la historiografía más comercial presenta en su filoso...
-
Sal de una vez . Le he dicho. Sin más. Se ha cogido su mochila llena de una o dos veces los tiempos que ha tomado para llevar sólo lo jus... -
Acoger es dar asilo . Hay un 57 % que provienen de Siria, Afganistan, Paquistan Sur . Y un 86 % no vienen a Europa. Hay muchos niños o ni... -
Miré lejos y no ví nada . La noche era muy noche. Oscura como su alma. Nos abrazamos los dos y pudimos sentir por un instante que había...
1 comentario:
"Vitasapientis mortis meditatio" i descobrim en cada gest que la vida és el que ens resta, exposats a les ones que ens acaricien i golpegen..preciós post gràcies!
Publicar un comentario