El corb espera pacientment la seva presa. L'arbre li dona la prespectiva necessària per veure i observar atentament des de la situació privilegiada. No s'avança ni un moment abans ni un després espera l'instant precís per llençar-se sobre el seu menjar. El ratolí de camp petitó i eixerit mirará de poder escapar abans de les urpes del corb negre. Al nostre corb negre no li preocupa gens el seu color ni en fa cap problema. De fet podriem dir que els corbs viuen la vida sense problemes. Han aprés que es pot viure de dues maneres o bé creant-se i inventant-se o convertint tot en un problema o bé oblidant que hi ha problemes . La segona opció permet segurament als corbs viure el moment sense més. Dormen, Volen, Observen, s'alimenten, .... i ja està.
Els problemes segurament els tenen quan no troben menjar o quan tenen baixes temperatures i el fred els demana quedar-se arreserats del vent gèlid de la vall. Tampoc li preocupa la seva procedència : ell concretament ara viu a la vall d'Aran. És un corb negre aranès que viu feliç.
Vet aquí la qüestió la vida animal és una gran referent per oferir consells i saviesa. L'home preocupat per tot es planteja molts cops per el que té i el que no té, pel que fa i el que no fa,...I d'aquí aquesta constant insatisfacció que obliga a superar-nos constament inventant-nos quelcom que ens permeti garantir un estat de consciència i reflexió que no faci angoixar-nos. L'altre dia el veí de casa a l'elevador o ascensor va iniciar un diàleg força curiós:
- Com va tot noi ?
- Doncs bé , bé -vaig constestar .
- Sembla que avui farà calor forta.
-Vol dir Sr . Cohen ?-
-Jo sempre suo sigui estiu o hivern , quin remei ?
- Què vol dir que no li agrada suar ?
- Doncs miri a vegades suar permet treure toxines dolentes com diuen els metges o com fan els esportistes però altres vegades suar és desprendre olors corporals desagradables i quan som en un espai tancat un es sent una mica incòmode, no creu ?
Aquesta conversa fa que un problema sigui o no sigui un problema , es converteixi en una incomoditat viscuda de forma angoixant o bé una manera de resoldre altres problemes. No és que sigui la suor dolenta o bona potser el que és més important es com ens prenem el tema de la suor ... Si com el corb negre aprenguessim a veure que "està clar que suem molt " però de què ens serveix viure o anar suats pel món amb cara d'emprenyats i preocupats , segurament molts problemes els resoldriem de forma diferent o com a mínim no ens afectarien tant i tant. Per això un consell : aquest estiu podem buscar un arbre per pujar-hi i mirar des del punt més alt quina prespectiva ens dona aquesta mirada ...tot quedant-nos estones i estones contemplant la manera que tenim de viure.
No hay comentarios:
Publicar un comentario