- Hola ...
- És a mi ?
- Sí, a tu , no diuen que ets professor ?
- Qui ho ha dit ?
- Doncs el nostre tutor ha dit que ets el nou professor de filosofia ....
- Sí, aixó sembla ...però per què sembla que preocupa tant qui sóc ?
- No , no ens preocupa qui ets , ens preocupa què ets ...
- O sigui, que la vostra preocupació es per la matèria que imparteixo no ?
- Això mateix, ens preocupa que siguis rigurós, que exigeixis, que ens demanis esforç, ...el curs passat no era així amb l'altre.
- O sigui , que teniu una experiència amb la filosofia de no saber que s'explica realment ?
- Si, si es que no feiem res , i tampoc sabiem com explicava ...
( mitad de curs , Abril , tot just abans de setmana santa . Estic de baixa per primer cop després de 3 anys . )
- Hola ...
- Ets la nova professora que substitueix el professor de filosofia ?
-Sí, el professor ha deixat l'encàrreg de seguir treballant amb Stuart Mill , o sigui, que ..
- D'acord però com ho fem ?
- No ho sé , la veritat es que he estat de baixa i no el tinc gaire preparat.
- Professora es que això que explica ja ho vàrem fer ...
- Bé, doncs potser us passaré el video de la Lluna sobre filoselectivitat ...
- Val, ..
(retorn de vacances de setmana santa)
- Hola nois , què tal va anar amb la professora substituta ?
- Menys mal que has vingut tu , no feia res, no enteniem res de res, ...
- Però com pot ser ? Si vaig deixar tot escrit i vaig enviar cada setmana la feina per dies des de l'hospital ?
- Doncs restava a la cadira asseguda passant l'estona i no feiem res de res.... no s'explicava ...de fet també fa faltar uns dies per estar de baixa com tu...
- O sigui , després de més de dues setmanes haig de començar des del principi ?
- Si , si us plau ...
( final de curs . acte de cloenda de segon batxillerat ) Paraules de l'alumnat durant l'acte .
- Bé , ara ens toca iniciar el nostre discurs o les nostres paraules començant pel nostre tutor ... i volem dir que sabem que molta gent secretament d'odia , sí, sí, encara que no t'ho diguin però és així .... i també creiem que ets molt estricte en les puntuacions i que corregeix per sota de les notes reals que nosaltres realment hauriem de tenir ... i que entre els professors que hem tingut és (només hem tingut 1 més) el millor , jeje , je ... bé i per acabar volem dir que "las rosas son rojas, las cacas son negras y tu eres feo" tal com deia Sócrates....
I per finalitzar es presenta una reclamació per una nota d'una matèria de 4 ESO per suspendre només aquesta matèria i no superar el curs.L'alumne no ha presentat el treball de lectura, ni ha realitzat els resums, ni ha realitzat l'examen de lectura i la possibilitat que s'ofereix acaba donant una resposta insuficient amb un contingut insatisfactori, un poc esforç, ...
Inicio la reflexió a partir del diari de bitàcora del darrer curs tot intentant trobar tal com dic en el títol com s'apren a filosofar o com aprendre filosofia i superar el meu desencís ...
He començat amb un llibre de "Didàctica de la filosofia" de César Tejedor Campomanes perquè des de fa temps el seu manual de Filosofia de primer ha estat per mi un referent per la metodologia, els textos literaris, els recursos, la didàctica que proposa en els apartats finals, ...
Tejedor senyala el següent
COSAS QUE NO SE DEBEN HACER
- Obligar a los alumnos a seguir el orden de las ideas principales del libro o tema, y no el dictado por sus intereses.
- Sentar cátedra.
- Permitir prolongadas discusiones sobre aspectos irrelevantes .
- No reforzar conceptos filosóficos mediante ejercicios adecuados .
- No estimular a que construyan sus ideas apoyándose en las de los demás.
- No hacer ver las implicaciones o suposiciones de lo que dicen.
- Alentar a los alumnos a que resuelvan cuestiones filosóficas mediante votación.
- No estimular a que justifiquen sus opiniones y creencias.
- Monopolizar la dirección del diálogo.
- Desalentar a los alumnos en su intento de discutir entre si.
- No escuchar lo que los alumnos dicen,ni hacer que se escuchen entre si.
- No demostrar a los alumnos que lo que ellos dicen nos hace pensar.
- Insistir en que los alumnos discutan hasta que encuentren la respuesta (la nuestra).
- Mostrar impaciencia ante las opiniones de los alumnos.
- Resaltar demasiado los aspectos afectivos del tema en detrimento de los cognitivos ( o a la inversa)
D'altra banda l'autor segueix dient que "Leer es, también y en cierto sentido, aprender significativamente a partir de los textos (sólo ellos transmiten toda la información :no hay más profesor que el texto) .Es decir , leer presupone estructuras cognoscitivas y esquemas operativos.".
I continua dient que " Lector competente es aquel que ha desarrollado y utiliza un número suficiente de estrategias para la comprensión de los textos." Per això proposa ensenyar a llegir textos filosòfics i fer llegir textos filosòfics perquè així aprenguin filosofia i aprenguin a filosofar.
Recorda que es pot aprendre més dels companys experts i del professor si aquests exemplifiquen i expliquen clarament -mitjançant un treball per grups o a classe.
Continuarà dient que un text és un mitjà per arribar a arribar a objectius diversos com motivar l'alumnat , transmetre coneixements , evaluar coneixements o dominar estratègies i fer un comentari de text, aprendre estratègies de lectura
Segueixo llegint els llibres de l'editorial Graó sobre "formació del profesorat a secundària" : Didáctica de la Filosofía de Luis M. Cifuentes i José María Gutiérrez (coords) on s'explica que l'aprenentatge de la filosofia és una activitat.
En aquest llibre s'insisteix en la necessitat de reflexionar sobre les pràctiques quotidianes en filosofia. Per això senyala que cal tenir unes aptituds naturals , un talent natural pedagògic, una certa habilitat innata i un cert caràcter. Si pensem en aquestes consideracions ens haurem de preguntar si realment les tenim o no ?
Fichte entenia que el filòsof havia de tenir una aptitud filosòfica natural a diferència d'adquirir certa técnica o art com altres disciplines. Però més endavant els mateixos autors sostenen que el bon professor no es qui sap, més aviat qui aconsegueix un aprenentatge més efectiu i no l'erudició única.
De fet porto dos anys amb estudiants de master de filosofia en pràctiques (cal dir que no estic gens content de la resposta de la Universitat i la connexió amb el professorat ). Un dels alumnes va ser noi implicat,obert a les noves propostes, amb una mirada molt dirigida a l'alumnat i als nois i noies .. l'altre va ser un noi que pensava la filosofia com una professió , com una tasca laboral, molt ensimismat en ell mateix i amb moltes idees sobre ell mateix. Aquest darrer va ser més acceptat per l'alumnat perquè les valoracions van resultar del tot positives en els resultats. S'indica que les pràctiques docents en filosofia no es poden reduir a models estandars.
Penso en un excel·lent company Alejandro Sarbach que en la seva tesi doctoral va proposar-me participar en una enquesta feta a una mostra de professorat sobre els seus estils docents. Ell mateix sosté el següent :
"
La tarea del profesor sería tan solo generar condiciones para que los alumnos recuperen de manera reflexiva y autónoma lo que han aprendido. "
Com a bon referent llegeixo el que ell escriu sobre la didàctica de la filosofia en el seu bloc Carbonilla. En la seva visió destaca la part psicológica i social de l'aprenentatge amb el que ell anomena : narrativitat , utilitzant un autor com Matthew Lipmann , A.M Sharp i F.S. Oscanyan i la seva filosofia a l'aula. L'element dialògic, de debat , d'argumentació sembla present en els seus esquemes participatius. Element que tenim present la majoria de professorat per fer les nostres classes.
Lipmann comença dient que en el "Gorgies" un dels interlocutors del diàleg indica que la filosofia només és per a nens i que cal deixar les coses importants a la resta de persones adultes. Precisament aquesta és la tasca que la filosofia i el seu projecte 3/18 , reconduït per Irene de Puig ( les activitats que proposen -vaig assistir en un curs de formació molt interessant- utilitzen disciplines com la música, la pintura, el cinema per reflexionar i pensar. Per exemple en pensar amb el cinema es presenta una proposta d'activitat força treballada que va més enllà del simple visionat i utilitza la temàtica, els referents, l'observació fílmica, ... ) Aquest autor amb el mètode socràtic posarà en pràctica una manera de fer i pensar la filosofia. Per això aplicarà les capacitats bàsiques tal com jo intento treballar en l'esquema que l'ICE i en Jordi Beltran va proposar fa uns anys. Conceptualitzar, Interrogar i Argumentar.
Lipmann continua dient que els sistemes avaluatius i les habilitats analítiques molts cops impedeixen la veritable tasca del filosofar.
També J.Maria Gutiérrez en el mateix llibre ens parla dels riscos psicológics del professorat que provenen de l'alumnat o de la pròpia personalitat del professor. I afegeix parlant de les competències que ha de tenir un professor:
- competència interpersonal (comunicació , treball en equip, lideratge)
- competències cognitives (resolució de problemes,pensament crític, raonament quotidià, creativitat)
- competències instrumentals ( gestió e instruments com idiomes, informàtica, documentació).
Sembla doncs una qüestió didàctica (aprendre a saber fer explícit el propi pensament i saber relacionar-ho amb el pensament clàssic) una qüestió metodològica i una qüestió discursiva (com a construcció del coneixement i de la persona).
continuarà...
No hay comentarios:
Publicar un comentario