Iniciem aquest tema doncs amb aquest preàmbul que hem explicat però presentan una pel·lícula 1que treballarem a classe per realitzar un petit treball que serà avaluat posteriorment i que teniu penjat en el moodle de l'institut.Convé seguir el guió de les preguntes que com sempre establim amb un abans o pretext per situar-se en el context del que veurem , un anàlisi filmic o text narratiu que planteja les diferents situacions i circumstàncies dels personatges i un pretext que va més enllà i ens ajuda a reflexionar sobre el que hem vist. Podem dir d'inici que el film presenta el conegut dilema del presoner que va ser un joc ideat per A.W.Taker fa 50 anys i que va servir per economia i per la política i que nosaltres apliquem a ètica.
La situació es produeix a Malaisia , un pais amb una monarquia represora de la zona asiàtica amb la pena capital 2per delictes com el tràfic de drogues (69 %) l'assassinat (29 %). En aquest país la llibertat de reunió i associació està prohibida , també la llibertat d'expressió pateix una forta censura. La tortura i els mals tractes es practiquen de forma sistemàtica amb cops de bastó i la detenció i la reclussió en presó resulten del tot arbitràries doncs no hi ha cap convenció amb l'ONU sobre l'estatut dels refugiats . Mai Malaisia publica les seves estadístiques oficials sobre condemnes a mort ni execucions . Per tant partim d'una realitat que es dona actualment.
La pel·lícula s'inicia amb una veu en off i amb un conjunt de casualitats que desperten l'acció i les seves conseqüències . Sota la idea de guanyar-se la vida amb el lloguer de les bicis dels habitans del país , apareix el menyspreu de la visió occidental que no dóna importància i després d'una discusió entre Louise i Sheriff , aquest darrer llença les bicis pel barranc. Motiu que portarà posteriorment una vegada dos dels amics marxen de les vacances -Toni i Sheriff- a que Louise queda engarxolat en espera de la setència màxima com a traficant de drogues :la pena de mort.
Sembla doncs que les vacances dels tres nois a la recerca del plaer i la màxima cínica3 del “carpe diem “ presenta un model étic clarament imposat per un hedonisme de viure i gaudir fins que es pugui. En una de les primeres frases ja deixa clar aquesta aposta de Sheriff a Louise : “eliges la civilización o eliges los monos” . Precisament aquest darrer amant dels animals i de la repoblació dels orangutans a Malaisia decideix quedar-se per fer un bon servei al pais i a la seva fauna. Però les circumstàncies com deiem abans fan que dos anys més tard les autoritats asiàtiques considerin que és un traficant de drogues i que mereix el càstig de la pena de mort.
La pel·lícula avança amb Bed , una advocada jove i guapa que busca als dos companys de Louise per salvar la seva vida. La jove advocada ha fet un pacte secret -no escrit (agrafos) – amb la justicia malaia per conseguir permutar la pena capital a canvi del lliurament dels dos amics si es declaren culpables de poseir estupefaents rebaixant la pena a 3 anys cada un d'ells. El dilema però es presenta si tornen tots dos o només un de sol doncs la pena augmenta a 6 anys en aquest darrer cas. Però més enllà del dilema el dubte es produeix per les condicions necessàries i suficients per garantir el pacte i per acceptar les males condicions de les presons en aquell pais. Per això la trama gira entorn d'aqueta amistat i les condicions étiques , socials, jurídiques i personals per garantir el cumpliment del pacte en un pais que accepta la pena capital.
S'enten que la decisió no resulta fàcil doncs hi ha en joc moltes circumstàncies possibles i probables per considerar la decisió lliure final de viatjar al pais per ajudar al seu amic a salvar-se de la mort imminent.
Sheriff un conductor de limousines per a gent rica veu com d'inici busca raons per garantir aquesta decisió. Louise és l'amic considerat el més bona persona , el més altruista , el més bondadós i feble de tots tres , el que estaria disposat a fer qualsevol cosa pels altres i per tant sembla que les raons d'amistat serien necessàries per viatjar a salvar al seu amic però no són raons suficients perquè implica abandonar moltes coses durant tres anys i esperar que siguin tots dos amics els qui es comprometin amb l'amistat i la voluntat de salvar-l'ho.
Els diners que ofereix Bed a Sheriff en un primer moment podrien ser motius per considerar aquesta decisió final prou suficient per decidir-se si un té garantida de per vida el seu benestar personal una vegada torni de cumpir la pena de presó. Una ètica utilitarista4 que considera que la felicitat i el benestar passa per el màxim bé possible garantit per una quantitat de diners suficients que ho permetin.
L'altre amic un arquitecte brillant amb voluntat de casar-se ben aviat aplicarà el criteri racional del deure moral o l'ètica formal kantiana5 “ actua de tal manera que la teva màxima o principi d'actuació serveixi com allò que voldries que et pases a tu “. Puc anar si en Sheriff també hi va i de forma responsable asumim la nostra càrrega.
Més enllà d'això que en un principi sembla plantejar dos models ètics clàssics com son el model utilitarista d'actuar seguint el propi interés personal sigui per diners , per èxit, per benefici personal , etc o el model crític racional formal d'actuar segons un deure o principi universal com allò que representa la dignitat humana de no ser tractat com no vols que et tractin a tu mateix , s'esdeven altres situacions i circumstàncies que permetran fer un gir a l'acció final del film.
En primer lloc el paper dels mitjans de comunicació que amb una falsa voluntat de mantenir la informació a la població no garanteixen la veracitat ni la intimitat de les persones i fins i tot serà una de les raons que portarà finalment a la decisió final de no permutar la pena de mort del encausat. Una publicitat que com a cuart poder genera opinió pública i pot en moltes situacions originar greus perjudicis a les persones i a les causes seguint la bona o mala fe del periodisme. Un periodisme que busca la noticia per sobre de la vida de les persones i que considerar estar mes enllà del bé i del mal per fer un judici en paral·lel per sotmetre a pressió a les autoritats del pais. Un poder que s'atribueix despótic i manipulador que de forma immoral6 atenta contra tots els principis ètics del codi periodístic i de la informació veraç i sincera que valora no les oportunitats de la noticia sinó el valor mateix de la informacio que es presenta per fer una tasca al servei de les persones i les entitats.
En segon lloc el paper del pare del Sheriff que se li demana consell per veure quina ha de ser la decisió que ha de prendre un fill respecte a l'amistat i al valor que convé que tingui. En aquest cas estem parlant d'una moral externa (la llei del pare com si fos la llei de Déu pare ) que dóna uns manaments i estableix el que està bé o malament. Aquesta heteronomia de la moral7 com a norma externa que obliga a un cumpliment de la conducta més enllà de l'autonomia de la persona i la seva decisió pròpia i personal. Pare que per altre banda el coneix molt bé i l'enganya dient que cal que salvi al seu amic sabent que el seu fill mai pendrà una decisió com aquesta perquè en el fons és un covard un perdedor davant la vida. Figura que ell mateix -Sheriff – recull i davant el jutje refusa per demostrar el seu coratge i compromís amb l'amistat mateixa de Louise. Pot un pare enviar a la presó al seu fill , vol un pare aquest mal pel seu fill ? Idea que en el cristianisme en els primers llibres de la Biblia el Génesi obliga a Abraham (pare) a sacrificar el seu fill (Isaac) per amor a Déu .
Un tercer element que entra en joc és la pròpia justicia o Dret del pais que convé diferenciar bé del que és la moral o la ètica. El dret estableix les normes jurídiques d'un Estat amb les seves penes i càstigs i prohibicions. En aquest cas la justicia està més atenta a les repercusions internacionals i al paper que Orient sempre ha jugat respecte a Occident , tal com posavem en evidència al principi del film. En aquest cas el jutge vol donar una veritable lliçó de moral a Occident i en concret a EUA i la seva política sobre els drets humans. La contradicció però la trobem en que estem parlant d'un país com EUA que també accepta la pena capital en molts dels seus estats federals per delictes de sang a diferència del cas concret del tràfic de drogues. Però sembla que aquest alliçonament moral pretén adoctrinar i oferir una imatge de costums del país fiables i garants de la pau i l'ordre moral i social. Idea que sosté la moral convencional vinculada amb les polítiques estatals que busquen aquest ordre social per sobre del personal i individual entes com una manera de mitjançant la por i el control disminuïr el desordre i el caos que el món de la droga pot originar dins les societats. Idea de moralina o falsa moral entesa com un simple cumpliment de les normes garantides per una política del terror i la por de la ciutadania a la polícia i a les forces represores i de l'autoritat.
Cal dir per anar acabant en aquest anàlisi del film que la situació final revela dues postures molt concretes que porten al desenllaç final amb la mort del protagonista. *
La primera respon a l'acte mateix de la responsabilitat i llibertat que Sheriff decideix. Quan sembla que tot està perdut la darrera paraula la trobem entre el cor ( la voluntat de salvar o no al seu amic ) i la raó (Ia racionalitat que queda malmesa a causa de la mentira de l'advocada que com a germana de l'encausat desvela la seva veritable identitat i compromet la veracitat del propi pacte amb les autoritats de Malaisia ) . Quines raons pot escoltar el cor per salvar la raó de la seva responsabilitat amenaçada ? O sigui com podem deixar de ser racionals per ser emocionals i comprometren's amb nosaltres mateixos ? La decisió no és doncs una qüestió de deure i responsabilitat doncs el pacte pot estar perdut d'entrada doncs si una vegada es menteix qui confia en la mentidera ? Més enllà doncs del que raó dicta que convé fer motivat per la necessitat de salvar l'amic s'entén que ha d'existir la voluntat suficient que ens aboqui al coratge de salvar l'amic pel simple fet de comprometre's amb la pròpia amistat mateixa i la vida de l'altre. No salva doncs la raó sinó el cor que habita en Sheriff i que permet tenir el coratge suficient per lliurar-se a les autoritats sabent que pot perdre la vida mateixa -doncs el pacte no està prou garantit – o restar condemnat per més de sis anys dins la preso. Aquesta idea de compromis amb la veritat és el que ens servirà per defensar al llarg del trimestre la idea de ètica que Michel Foucault va redescobrir dels grecs amb la paraula PARRESIA.8 Només salva qui salva una vida mereix ser anomenat savi i just entre els justos.
La segona respon a l'acte racional que Toni decideix quan sent que ha estat trait i que no mereix apostar per un acte que no conté total garantia de compliment. Per tant la seva decisió final respondrà a un deure moral de responsabilitat que l'obliga a trencar la paraula donada quant aquesta ha estat fruit de l'engany i de la mentida com a mitjà per aconseguir una finalitat : salvar el germà de Bed. Maquiavel 9doncs sembla que presenta la ètica del fi justifica tots els mitjans i s'imposa una ètica despietada amb “El princep” obra de Maquiavel que justifica que tot s'hi val per arribar a l'èxit de l'empresa que un es proposa.Toni no accepta les regles de joc que han estat trencades i que revelen aquest maquiavelisme ètic que de forma immoral amenaça la seva persona i la seva integritat. En aquest sentit Toni retorna perquè ja no hi ha cap aliança possible doncs el pacte o contracte establert entre advocada i ells ha estat violat . No ens podem fiar del que no podem garantir i la raó en això dóna una bona pauta per actuar seguint aquest criteri mateix.
A la fi el dilema del presoner planteja doncs que entre el pensament i l'acció hi ha un joc d'estratègies on ha de quedar clar que molts cops qui guanya no és qui es creu els ideals i valors més beneficiosos per tothom sinó tot el contrari en el regne de la moral només s'hi val la competència desleial i el benefici personal. Malgrat no diguem clarament mai de forma pública que en qüestions de feina potser no ens faria res que guanyi el millor i aquest està clar que no haig de ser jo.
Hedonisme és una actitud filosòfica
posterior a Plató que té a veure amb una determinada actitud a la
vida i forma de vida vinculada amb Epicur de Samos. Proposa la
recerca de la màxima felicitat a través del plaer . Aquesta idea ha
fet que en els plaers hi aparegui una idea de viure la vida al màxim
amb la intensitat més gran ,doncs més val tenir un cadàver jove i
bell que un cos vell i dolorit sense haver gaudit de res a la vida.
El culte al cos, la desmesura dels plaers sensuals i terrenals els
aboca a buscar en les coses materials aquesta felicitat per
aconseguir aprofitar el moment al màxim i no deixar passar cap
possibilitat de gaudir . (carpe diem ).
http://www.amnesty.org/es/death-penalty/abolitionist-and-retentionist-countries
Cal diferenciar entre pena de mort abolicionista i retencionista .
Els primers han abolit la pena de mort encara que pot ser que encara
en situacions excepcionals la permetin com podria ser en cas de
guerra i els retencionistes que s'aplica la pena de mort en
situacions com els delictes comuns com seria el cas del pais que
estem analitzant.
Parresia és una idea recuperada per Michel
Foucault pensador i filòsof estructuralista francés del segle XX
que entendrà que només qui no té por a la veritat està en
disposició de poder enfrontar-se a la vida amb la experiència de
ser sincer i franc amb si mateix i dir sempre el que pensa i actuar
com pensa doncs sap que està en joc el seu coratge i compromís amb
si mateix i amb la seva ètica personal. El parresiastés és doncs
qui diu la paraula sense por a que perdi metafòricament parlant el
cap si l'altre no li agrada la seva sinceritat ni la seva valentia.
La idea de Parresia doncs gira entorn d'aquest idea de fer de la
forma de vida una manera d'estar encoratjat de forma permanent i
compromés amb la veritat mateixa sabent que pots perdre al vida però
establint una relació amb l'altre de sinceritat i de compromís amb
un mateix. Oscar Wilde seria un exemple ben clar d'això que
significa parresiastés en ser condemnat per ser franc tal com la
seva obra que porta per títol “La importancia de llamarse Ernesto”
descriu i relata.
No hay comentarios:
Publicar un comentario