La bogeria o la follia dels vells

Avui un boig ha matat una paperera d'un cop de puny al ben mig del seu ventre de metall . 

Un boig ha comentat que la lluna avui no ha sortit   i  mirant per la seva finestra estreta del cel obert de casa  pensa en com matar d'una vegada aquesta estulticia que l'aboca a morir eternament en els instants d'avorriment i solitud que l'apreten i ofeguen .. 

El boig té un altre amic que també està boig com ell i per això la bogeria compartida ara resulta més lleugera i amable .. entre els licors que de manera desmesurada prenen gaudeixen d'un estat evanescent que els transporta a aquelles velles èpoques que jugaven a futbol en aquell grup de joves ex toxicomans al pati del col·legi de capellans que els recollien per fer obra social. Un comenta que ningú passava per davant seu si no era  llençat a terra contundentment  amb un cop de patada a les cames i l'altre parla de com es "diplava" a tots per conseguir arribar exhaust a la porteria contrària i caure rendit davant el porter enemic .. 

La bogeria es contagiosa perque porta a altres mons i paradisos i així amb el porret de la  maria i la copeta de guisqui els dos homes es miren els seus rostres cansats i  sotmesos ja a una parpellada de son mentre es diuen amb el gest :¡¡¡¡ ufff  quina  tremenda sensació de melangia!!!!. 

No resulta fàcil que et senyalin amb l'estigma del boig de fet qui ens diuen i ens informen del nostre estat anormal potser jo diria que es creuen ben normals.... 
Ves per on , sembla mentida que el que diagnostiquen com a brot psicòtic no és altra cosa que aquesta sensació de fugida permanent que el meu amic i jo mateix tenim de forma clara i obsesiva. No hi ha més que això ...

3 de gener de 1889  Piazza de Carlo Alberto Turin ..

Així Nietzsche , entre els molts bojos famosos comparteixen el moment dels dos o tres amics que un dia recorden les velles històries des de la seva follia de vells conta contes que jeuen a la vora de la taula esperant la senyora que un dia els hi vindrà .. Aquesta és la veritable follia de la vida .la de restar inmersos en una dansa plena de disbauxa i explicant-nos com serà allò que un dia arribarà i ens agafarà desprevinguts ...  


toc toc toc ... obri'm la porta si us plau que vull entrar , em diu la meva veueta petita i poruga com una puça de circ just abans de fer un mortal ... 

toc toc toc  ... la porta , caram la porta que no s'obre.... 


Els dos i ara s'hi ha afegit un tercer ens mirem les mans a la vegada... els dits grocs del tabac i la pell seca i arrugada ...demostren el pas dels anys com si res... 

Avui jugarem a endevinalles que ús sembla ?  

Els tres ens creiem clows de teatre i interpretem les dificultats i les virtuts del món que vivim ..  

Som bojos i seguim així el joc entremaliat d'un temps ...