M' abraçaré a l'esperança nostre
esculpiré en les pedres el rostre , el teu i el meu i el seu i el nostre
treballarè amb les mans cada tros d'escorça
i esmolarè la pau perquè ens arribi .
I el silenci captivador de cada capvespre
sembla trencar l'esperança
quines preguntes puc fer-nos a tu i a mi
sense el cafè del divendres ...
M'abraçaré a una irreverència perquè el dolor no maltracti
res de cada instant
si no fos per aquesta maleida esperança que em porta a un pou fosc i negre
si no fos per aquesta maleida esperança ja no ens quedaria res ..
Resto en estat de "bye"
mig apagat mig amb els ulls oberts
resto a l'espera de nosaltres
com fer del temps aquest motiu per començar a creure ?
M'abraçaré a tu a mi a tots a cada record per no deixar que s'escapi
ni la platja ni el vent ni la pluja ni la muntanya
ni el desert que ara mateix m'habita a causa del desgrat del temps sense temps
I si no fos així
si pugués ballar amb aquesta idea
d'apropar-me de pensar que tot està per fer
i si no fos per aquesta esperança ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario