MIRATGE

Estades en el bosc 
de la tarda capriciosa 
en els clarobscurs alquímics .


Ja fa temps que les flors han deixat d'estar a l'entrada 
cap gerra les agafa 
i tu sense més ... t'escapes . 

Com jugaré a imaginar-me poetes nous 
sense cap possible poema 
guardo silenci . 

La llum sembla recollir-me de nou 
en aquest incens que penetra 
cada día novament 
garantint el mantra. 

Ets tu 
només ..
cada moment del record queda punyent 
com si l'ànima no deixes cap pau ni cap treba 

I el refugi dels arbres 
perquè sigui aquesta natura que pintes 
no sé com viure dins d'ella ara . 

Si les llàgrimes fossin balsam 
serien per tu 
per tots vosaltres 
i res més , que no vull res més ara ..
que abraçar-te com un tronc de manera profunda i serena ..
només això i res més , que ja és molt