Buscar este blog

miércoles, 14 de noviembre de 2018

I SI T'ESCAPES ON ANIRÉ



He escapat de la covardia dels dies
per viure sense estar mort
així el temps caduc s'espera menys .

He cercat   en  els llits en blancs llençols la fragilitat que tinc
sense saber-ho però cada companya m'atansa't la seva ma
una vegada i altre


I  així la vida ha estat més dòcil
sense tantes cures de dones com vosaltres
hauria deixat de ser el que sóc ara.

El pas del ventre perforat que fa temps sostinc
agraeix cada gest absolut de tants capvespres
de companyies tendres i subtils que acaronen l'ànima.

Vull que ho sapigueu totes les dones de la terra
d'aquest globus terraqüi que segueix ciclicament el sentit de la natura
i especialment vosaltres .

No hay comentarios:

EL PLOR DELS ARBRES EN EL BOSC

 Ahir sentiem els plors del desconsol de la gent que aquest dies està perdent els boscos , els arbres , les plantes del seu entorn on tota l...