miércoles, 14 de noviembre de 2018

I SI T'ESCAPES ON ANIRÉ



He escapat de la covardia dels dies
per viure sense estar mort
així el temps caduc s'espera menys .

He cercat   en  els llits en blancs llençols la fragilitat que tinc
sense saber-ho però cada companya m'atansa't la seva ma
una vegada i altre


I  així la vida ha estat més dòcil
sense tantes cures de dones com vosaltres
hauria deixat de ser el que sóc ara.

El pas del ventre perforat que fa temps sostinc
agraeix cada gest absolut de tants capvespres
de companyies tendres i subtils que acaronen l'ànima.

Vull que ho sapigueu totes les dones de la terra
d'aquest globus terraqüi que segueix ciclicament el sentit de la natura
i especialment vosaltres .

No hay comentarios:

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...