viernes, 2 de noviembre de 2018

SENSE RES MÉS QUE EL COS QUE TENIM



Si no fos per la caixa , la carcasa, la xapa, l'envoltori els nostres limits serien incerts. Com sostindriem la por ? Com ens acaronariem en els instants que tremolem ? com aguantariem la tristessa les nits de foscor ? 

El cos que tenim quan es deteriora sigui de forma sobtada o bé lentament ens recorda tantes vegades que no som res més que el cos que tenim ... res més.

No hay comentarios:

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...