Qui està més preparat per governar dins la república?

En el fragment del llibre VII de la República 519 c-e ens explica que les naturaleses més ben preparades seràn aquelles que volen educar a les altres. Aquells que no tenen experiencia o bé no tenen educació és difícil que governin bé un estat. Fins i tot els grans teòrics de la política que només estudien i res més. Aquells obliden que els seus propòsits han de ser públics i privats conjuntament.Aquests perquè no estan preocupats per la realitat del més enllà i renuncien a participar i governar .

Per tant , qui dóna origen a la República ha d'obligar a qui té més qualitats a arribar al Bé i a través del camí dialèctic poder retornar en les seves obligacions educatives d'explicar quina és l'autèntica realitat.

Plató ens està dient que qui veu la llum , el Bé i la veritat no voldrà retornar a la foscor de la caverna. Entrar a la caverna de nou vol dir tornar a adaptar-se a la foscor poc a poc. Qui viu en el seu interior pot trobar patètic des de la seva ignorància aquest retorn del presoner alliberat.

Sòcrates ho va saber prou bé. Però aleshores adverteix que qui no té experiencia o no té educació no sabrà governar correctament perquè li falta precisament el coneixement del Bé. Els seus interessos no són dirigits al Bé públic i privat de la República sinó més de caire personal: la illa dels benaorats, o bé l'estudi apassionat de la ciència. La experiència no ajuda a governar. I tampoc la preparació en les arts de la política es garantia suficient per ser un bon governador de la República. Si pensem en el dia de demà que tenim eleccions al govern de la generalitat de Catalunya entendrem del que parla Plató. El bon governant no es qui té estudis, ni qui té una bona experiencia . El bon governant té per interés el Bé de tota la comunitat. Per això el seu deure a vegades resulta difícil i perillòs. La tasca és ajudar a la gent més preparada i millor a que ajudin a conduir la ciutat , la República. Per això és la experiencia i la filosofia del coneixement del Bé el que porta a un bon govern. La tasca ha d'estar a prop dels ciutadans i ciutadanes d'un país o un poble. I el deure és aconseguir que tothom conegui el bé, la justícia i la veritat.

En aquest sentit les paraules de Plató no queden molt lluny dels nostres dies. Un estat no es pot governar sense tenir en compte els seus ciutadans.