viernes, 16 de noviembre de 2007

PLATÓ . LA REPÚBLICA LLIBRE VII 533d-534a

"Doncs el mètode dialèctic és l'únic que deixant de banda...." . Plató en aquest text de què ens està parlant ? Potser per situar-se en el fragment de text ens calen certes ajudes que podem tenir si ens preguntem:
  • Quin és aquest métode que és únic per cancelar tota suposició i conduir-nos fins al coneixement mateix ?
  • Què fa aquest mètode amb l'ull de l'ànima( raó) per sortir de les formes d'ignorància?
  • Quins són els assistents o auxiliars per aquest mètode perquè es produeixi el canvi?
  • Entre quins coneixements auxiliars es troba el pensament discursiu ?
  • Quin és aleshores aquest métode de coneixement segons el procès gradual a aquest principi màxim ?

Si ens trobem també amb la traducció castellana de Conrado Eggers Lan de Gredos observem el següent :

" Por consiguiente, el método dialéctico es el único que marcha, cancelando los supuestos, hasta el principio mismo, a fin de consolidarse allí. Y dicho método empuja poco a poco al ojo del alma, cuando está sumergido realmente en el fango de la ignorancia, y lo eleva a las alturas, utilizando como asistentes y auxiliares para esta conversión a las artes que hemos descrito. A éstas muchas veces las hemos llamado "ciencias", por costumbre, pero habría que darles un nombre más claro que el de "opinión" pero más oscuro que el de "ciencia".

En lo dicho anteriormente lo hemos diferenciado como "pensamiento discursivo" , pero no es cosa de disputar acerca del nombre en materias tales como las que se presentan a examen.

-No, en efecto.

-Entonces estaremos satisfechos , como antes, con llamar a la primera parte "ciencia", a la segunda "pensamiento discursivo", a la tercera "creencia" y a la cuarta "conjetura" y estas dos últimas en conjunto opinión, mientras que a las dos primeras en conjunto "inteligencia", la opinión referida al devenir y la inteligencia a la esencia. Y lo que es la esencia respecto del devenir lo es la inteligencia respecto de la opinión; y lo que es la ciencia respecto de la creencia lo es el pensamiento discursivo respecto de la conjetura. En cuanto a la proporción entre sí y a la división en dos de cada uno de los ámbitos correspondientes, o sea, lo opinable y lo inteligible , dejémoslo, Glaucón , para que no tengamos que vérnoslas con discursos mucho más largos que los pronunciados anteriormente. "

nota : hem volgut subratllar aquells conceptes bàsics que considerem vàlids per iniciar un mapa conceptual i trobar l'esquema de les idees en el text. Els conceptes que destaquen més són els que representen prioritàriament l'eix central del mapa.

Tal com es pot veure aquí Plató ens està parlant del métode dialèctic ( dia-logos en grec). En aquest sentit Plató entèn aquest concepte com 1. una ciència màxima sobre les essències o idees de les coses en relació al principi màxim. 2. una tècnica o art com a instrument o eina que facilita el camí al coneixement màxim que ens porta a la idea de Bé. Art doncs que argumenta, que disserta, que discerneix, que raona tot utilitzant els ulls de l'ànima , o sigui, la raó. Per això té un sentit de procès d'ascendre i descendre en el camí educatiu o paideia.

Hem de recordar que Plató escriu aquest diàleg amb una finalitat ètica i política : en què consisteix la justicia ? Per això ens proposa un estat ideal o imaginari, un món utòpic. Aquesta idea doncs ens ha de permetre llegir i rellegir vàries vegades el fragment per trobar les idees que Plató ens vol destacar.

Si ens fixem bé en com Plató introdueix en el diàleg els conceptes podem veure el següent : "Doncs" ^[.......] Tot i que [......]

-No, no ho és.....

-I bastarà, [.....] Pel que fa a [....]

Sembla doncs que Plató ha introduït prèviament la qüestió sobre la dialèctica que és el principal dins el camí del coneixement del Bé. El filòsof governant ha d'adquirir el mateix i per això es refereix a una ciència de les essències o idees. Aquesta realitat requereix unes arts o tècniques que tenen la funció propedèutica o de "calentament" abans d'arribar al coneixement màxim. És doncs un viatge, una aventura, un recorregut, un passejar , un caminar de pujada i de baixada. Si ens fixem en aquesta idea veiem doncs un procès gradual i costerut que implica que el subjecte no abandoni a mitja pujada ni de tan cansat pensi en no voler baixar mai més quan es troba a les alçades. El procès com el pensar discursiu que prèviament ha analitzat com a art o tècnica matemàtica per arribar a generalitzacions i abstraccions sobre el món real ens adverteix que efectivament les mates ens serveixen per entendre l'estructura real però encara ens falta un darrer nivell. Les matemàtiques encara parteixen de suposicions o hipòtesis per elaborar la seva tesi central. Per què les hipòtesis no són suficients ? La dialèctica doncs supera aquest pensament discursiu ( dianoia) de la matemàtica que encara li cal verificar plenament les seves suposicions. Per tant el métode dialèctic és inteligible, racional, deductiu, clarificador, definidor, essencialista, ..... Què és un axioma matemàtic ? Doncs una veritat no demostrada però suposada com evident. La diferència sembla doncs que les mates encara tenen l'experiència sensible com a exemples per les seves teories i teoremes.

En aquest sentit les possibles connexions amb el context i les influències en Plató s'hauria de pensar en pitagorics i la seva visió d'una matemàtica que exemplifica el món. Pots veure's si es vol la pel·lícula "pi" com interessant exercici. ........

Per exposar breument les idees del fragment de text cal preguntar-se per : Què ens explica o indica Plató en el text?

No hay comentarios:

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...