He escapat de la covardia dels dies
per viure sense estar mort
així el temps caduc s'espera menys .
He cercat en els llits en blancs llençols la fragilitat que tinc
sense saber-ho però cada companya m'atansa't la seva ma
una vegada i altre
I així la vida ha estat més dòcil
sense tantes cures de dones com vosaltres
hauria deixat de ser el que sóc ara.
El pas del ventre perforat que fa temps sostinc
agraeix cada gest absolut de tants capvespres
de companyies tendres i subtils que acaronen l'ànima.
Vull que ho sapigueu totes les dones de la terra
d'aquest globus terraqüi que segueix ciclicament el sentit de la natura
i especialment vosaltres .
1 comentario:
Saps que aquest quadre, Dona a la Finestra, sempre m'ha fascinat? Des del primer cop que el vaig vore, a un llibre de text, quan tenia catorze anys.
Publicar un comentario