DELS LIMITS DE L'AUTORITAT DE LA SOCIETAT SOBRE L'INDIVIDU.

"¿Quin és doncs el límit just de la sobirania de l'individu sobre si mateix? ¿On comença l'autoritat de la societat? ¿Quina esfera de la vida humana pertoca a la individualitat i quina a la societat?

Cadascuna rebrà la seva justa part, sí disposa de la que l'afecta més particularment.A la individualitat li hauria de pertocar aquell àmbit de la vida en el qual s'interessa sobretot l'individu; a la societat , aquell àmbit que interessa sobretot la societat.

Per bé que la societat no es basi en un contracte i per bé que no s'hi guanya res inventant-ne un per tal de deduir-ne obligacions socials, tots els qui reben la protecció de la societat li deuen una torna pel benefici percebut, i el fet de viure en societat fa indispensable que cadascú es vegi en l'obligació d'observar una certa línia de conducta envers la resta. Aquesta conducta consisteix, primer de tot, a estar-se de moure els interessos dels altres o , millor dit, certs interessos que, ja sigui per disposició legal o per consentiment tàcit, són considerats drets subjectius; i , en segon lloc, en el fet que cada persona porti la seva càrrega(fixada segons un principi equitable) dels treballs i sacrificis que suposi la defensa de la societat o dels seus membres quan siguin objecte d'ofenses i vexacions.La societat està plenament justificada a imposar aquestes condicions a tota costa a aquells que voldríen incomplir-les. Però la societat pot fer quelcom més. Els actes d'un individu poden resultar nocius als altres o fer cas omís de la deguda consideració que es mereix llur benestar, sense necessitat d'arribar a violar algun dels seus drets constituïts."

1.-Quines són les idees principals del text ?

Mill analitza els limits del poder que pot exercir legalment la societat sobre l'individu.Uns limits que han de garantir la lliberta politica i social dels propis individus. Així el principi d'individualitat ha de quedar garantit per la societat. Doncs no s'hi valen pactes socials que obliguin als individus sino es més aviat la protecció social que la persona rep el que fa que estigui amb el deute social així com se li reconeixen uns drets individuals. Estar d'acord amb aquest compromís social configura una conducta determinada : la de no perjudicar els interessos dels altres i la de ser responsable de defensar la societat i les seves persones. La societat s'encarregarà d'imposar als individus que no volen comprometre's i que puguin perjudicar als altres les seves penes.

Mill fa doncs un esbòs de la vida humana i les relacions individu i societat. Si la relació es fruit dels interessos , cadascú pot beneficiar-se d'aquest compromís de les dues parts. Una ètica que no perjudiqui els interessos dels altres (els drets dels altres) y que accepti els deures per defensar la pròpia societat. Queda plenament justificada les actuacions per part de la societat (estat) d'obligar a aquells qui no accepten els deures i obligacions socials.

2.- Què vol dir "individualitat" en el text ?

Mill defensa això com un principi que entèn que només cada individu està autoritzat a considerar el que més li convé per al seu propi benefici. Per l'individu sobirà cal entendre els homes en plena maduresa dels seus actes i que són membres socials. La maduresa és social i individual per una societat desenvoluupada.