domingo, 20 de mayo de 2007

Fins on hauria d'arribar el nostre compromís polític i social?



No sabem si el que ens preocupa és la relació que cada vegada més establim amb el món que ens represemtem. Un món que aprofita cada escletxa per oferir-nos mecanismes que ens obligen a mecanitzar i ritualitzar-ho absolutament to. Com éssers culturals necessitem aquest joc simbòlic que ens permet una millor explicació i comprensió del que som i del que vivim. Però dins aquests espais de simbolització (art, religió, ciència, llenguatge) ens pensem , ens experimentem, ens expliquem. Per això aquest joc es de gran importància per relacionar-nos entre nosaltres mateixos i amb nosaltres mateixos. Com a persones ocupem la nostra vida amb diverses experiències que socialment o individualment ens comprometen amb nosaltres mateixos i amb els altres. Per tant diguem que socialment l'art, la ciència, la religió,el llenguatge es la manifestació del que som, pensem, creiem, vivim. La societat es representa ella mateixa dins aquests espais i la política com a forma de govern i organització social o colectiva ens permet com a espècie compartir-nos. Menysprear la política no hauria de ser el mateix que desconfiar de les institucions socials. Es cert que avui la manca de confiança en les institucions representativas de la ciudadanía i els individuos fa que es contagi un escepticisme cada cop més gran entre la població. L'abstenció i la falta d'interés avança cada vegada més però potser ens falta ser sincers tots plegats. Dic això perquè tinc la sensació que molts cops sembla que la classe política faci un doble discurs: mostra la seva preocupació per la poca participació ciutadana i parla de l'increment alarmant de l'abstenció però per altra banda no té cap voluntat de canviar les coses fent possible canals i mitjans de participació més directa amb la ciutadanía. Dues dades significatives evidents podríen ser per exemple la poca vinculació amb les associacions de barri, les comunitats veïnals, etc que ja des del projecte del FORUM de les cultures va quedar palés aquesta escició entre ajuntaments, govenrs i ciutadanía ; i l'altra fet evident ha estat la voluntat popular de la societat civil d'anar més enllà amb referendums com el que es va realitzar pel deute extern i la implicació del govern que va ser boicotejat i menyspreat violentament. Altres moviments que representen el sentir de la societat civil com el moviment okupa amb el tema de la vivenda social, els moviments antiglobalització, els moviments alternatius són automàticament senyalats per les institucions com a terroristes i delinqüents. Això encara més fa que es creiï aquesta divisió social entre societat civil i institucions. Un altre exemple el podríem trobar dins l'educació on es veu cada vegada més la imposició de models de gestió i organització que només saben quantificar amb dades i estadísistiques la productivitat i rendibilitat del producte final oblidant quin és el veritable repte dins l'ensenyament. Ni els sindicats ,ni el col·lectiu educador sembla que tingui avui en dia interès per manifestar aquest allau de projectes que s'imposen per demostrar a l'admistració que som centres treballadors i responsables. D'altra banda sembla que els models institucionals vigents vuguin responsabilitzar-nos de tot perquè ells deixin de ser responsables de la seva funció i feina. Dissenyar carrers , promoure vivenda social no ha de ser una proposta fruit de la voluntat de les institucions només perquè deixa de ser realment autèntica i creible oferir publicitat sense tenir en compte les persones que hi viuen. No es tracta de realitzar eslogans polítics que ens venguin la "moto" al voltant de les eleccions sinó de compromís real amb els temes socials que preocupen a la gent : la vivenda , el treball precari, la regularització excesiva de la societat, els transports públics , el medi ambient, la salut pública, sense vestir tot això amb frases boniques i no creibles que permeten amagar cada cop més com no hi ha veritable voluntat per part de les institucions d'arreglar res de res sinó de mantenir-se dins el poder sigui com sigui.

1 comentario:

Unknown dijo...

Caro Senhor Xavier,

Primeiro, gostaria de escusar-me por não saber comunicar-me em espanhol. Sou brasileiro e necessito de um livro, cuja aquisição tem se mostrado difícil. Como o livro tem a fenomenologia por objeto, creio que o senhor pode ajudar-me.

O título que busco é Conoscenza e Moralità in Franz Brentano, de Adriano Bausola, editado pela italiana Vita e Pensiero.

Caso o Senhor possa ajudar-me, favor enviar uma mensagem eletrônica para renatoslima@gmail.com com as direções para a aquisição.

Agradecido pela atenção.

Cordialmente,

Renato S Lima

MIRADAS EN UN CALEIDOSCOPIO . LAS MEMORIAS DEL SILENCIO

He salido tarde . Voy con la   prisa impulsiva   -golpeando   a ritmo de titc-tac con los pies - para poder ganar al tiempo . P...