Ara per ara, a l'escola és fa més política educativa que educació

Avui molts dels professors i professores que impartim alguna matèria d'institut tenim una estranya sensació. Tenir un grau d'experiència permet tenir algunes possibilitats d'interpretar la realitat educativa actual. Per això potser avui es fa més política a educació que veritable educació. Per què ens podem preguntar ? Avui tot funciona per projectes, per gestions, per programacions, per meritocràcia, per índicadors, per índex. Per això les comissions de pedagogia provoquen fidels consentiments a l'estil gossets de cotxe que balancejen els seus capets afirmant el que es diu. Vivim una època social on l'art del camuflatge , de maquillar les coses per mostrar el que no són constituiexen la principal voluntat dels nostres centres. Considerar l'educació com una política vol dir deixar oblidats alumnes, families , pedagogies, agents socials. Amb la política educativa es poden defensar les qüestions més inversemblants com la de demanar hores per un departament, les de construir aules de diversitat parlant també de model d'escola inclusiva, parlar de projectes de cooperació i assessoraments de cooperació quan justifiquem que només fem cursos que no creiem o no podem aplicar en la realitat de l'aula. Per això dins l'educació hi ha més camaleons que mai , més maquilladors i maquilladores que mai. Fins i tot els sindicats acaben jugant aquesta proposta. Educar no vol dir fer política , no vol dir construir un centre en un combat de boxa on caps de departament es barallen per unes hores de més. Per això educar no vol dir com penso fer política , això és un altre cosa.