Buscar este blog

lunes, 28 de abril de 2008

No hauríem de confondre espiritualitat amb religió....


Si ens sorprén la vida gratament a vegades es per donar una nova lliçó existencial. Els dies anteriors va servir per presentar la fotografia guanyadora en públic. El seu títol : Perfecció humana podria finalitzar tal com he escrit però acaba amb un interrogant (?). Així queda oberta la pregunta i la possibilitat de resposta. Poder parlar de perfecció avui en dia es complex i difícil. Una paraula com aquesta que la tradició platónica va utilitzar tant fa pensar. Hi ha perfecció possible ? Perfecte vol dir excel·lent ? Perfecte significa ben fet o ben pensat ? Hi ha algun tipus d'equivalència entre el bé i la perfecció ? El platonisme, el cristianisme, la tradició jueva, el liberalisme anglosaxó ha utilitzat moltíssim aquest concepte. Descartes filòsof del segle XVI ens deia que aquesta idea no era nostra , aquest concepte no era nostre sinó que algun èsser superior ens havia introduït aquest concepte.
Aquests dies iniciant les classes de filosofia en la recta final del curs hem trobat un autor que ha començat a fer trontollar certs esquemes dels nois i noies. Friederich Nietzsche. Proclamar la mort de Déu i explicar que els homes hem estat els seus assessins fa pensar ara més que mai. He sentit per primera vegada com s'obria una escletxa entre sectors de nois i noies. "Pots ferir sensibilitats". Aleshores llegeixo un fragment de text de Michel Onfray que senyala com la mort de Déu i dels valors de la tradició jueva-cristiana són encara una pura il·lusió. Pregunto a continuació quanta gent no està batejada i la resposta de 40 persones és 2. Una alumna que es capaç de preguntar-se per la seva identitat davant una gàbia de micos demana que torni a reformular la pregunta per veure si encara hi ha religió a les seves vides ara i avui. Reflexiono en veu alta : " si es voleu casar per quin ritual serà ? " " heu assistit a un enterrament civil alguna vegada" ? ....
Continuent sense respondre. Una veu crida " hipòcrites, hipòcrites".... Sembla que ningú tria la religió sinó més aviat aquesta la tria a ell o ella. Pels pares i mares, per l'escola, pels amics,.....
Penso en una noia que no es de la tradició jueva cristiana sinó musulmana. Puc parlar de la mateixa manera amb ella ? Què està entenent ? Per què la tradició platònica i cristiana ha estat la dominant fins ara? Quins valors ha promocionat ? El bé, el respecte, la llibertat, la pau, la bondat, la resignació, l'amor al proïsme, la caritat, ... ?
Recordo en mi el que Onfray explicava de la seva autobiografia dins els salesians. Institucions religioses que amagaven molts secrets i moltes mentires. Però també penso en els anys dins la peixera de vidre que tancava les visites dia rera dia. Què salva una persona de la desesperació i del seu dolor quotidià ?
La religió és com un club de futbol que moltes vegades no ens agrada com està gestionat, com està organitzat, qui mana, quines activitats s'hi fan però en canvi tenim clara consciència de que aquest esport de la pilota ens agrada i entusiasma, ens fa vibrar, ens estimula... Com viure el futbol sense un club ? Com ser seguidor sense ser soci ? Per això penso que cal diferenciar per evitar qüestions i malentesos entre espiritualitat i religió. La primera formaria part de la creença personal i antropológica de l'èsser humà com a part d'un tot, com a qüestionar-nos la pròpia categoria existencial i la interioritat mateixa.La segona forma part d'un altre cosa diferent : dels rituals, de les pràctiques, de les institucions......
Per això el gran secret en Nietzsche és entendre que ell mata Déu i la religió però salva aquesta espiritualitat del ermità que viu aillat del món i en el seu llibre " Així parlà Zaratustra" es dedica a cantar i lloar la seva simple existència sense cap altra finalitat ni voluntat de ser que trobar-se amb si mateix. El seu missatge en el fons intenta aproximar-se a una recuperació d'una estètica de l'existència. La força vital que ens empeny a saber enfrontar-nos a nosaltres mateixos.... Saben que la perfecció humana és un simple interrogant a l'abast de qualsevol que el vulgui contestar.

No hay comentarios:

PUBLICIDAD GRATUITA