Dilluns , inici de la sessió. Són les nou del matí. Relaxació. Falta espai. Tenim 8 esterilles . Som 12 alumnes. Comença la música. Sons d'una hindia mataronina. Els nois i les noies imaginen una imatge que els creiï benestar. Una sensació, una imatge, una escena, una persona, ...... Per uns minuts els seus rostres es transformen. Després les respiracions : 1.2.3.4.5 inspirar 1.2.3.4.5 expirar lentament.... una i dues vegades, i tres i quatre... La sensació de pesadesa comença pels peus i les cames. Els peus es tornen de plom i fan que el cos s'atrapi per un terra que el vol atrapar. Poc a poc , el torç, les mans, el cap, ...... I així fins que demano que s'aixequin poc a poc.. La veu deixa de parlar. Verbalitzen que segueixen les ordres que jo els demano i que efectivament senten el pes del plom, o la lleugeresa de les parts quan es així. Per què això? Jo demano que deixin les respostes per més endavant....
A continuació demano que per grups de tres intentin en primer lloc representar una idea d'injusticia. Pensar en situacions d'injusticia. Però no surt. El treball individual costa. Dono aleshores la idea de fer-ho en grup de tres tots alhora. Poc a poc es representen situacions d'injustia : violència , trets , robatoris, cadenes i lligadures, ...... Demano que sigui tot el grup que representin una imatge d'injusticia.
EL resultat una escena com la que es reprodueix : una gent pobre amb klennex inclòs , monedes, braços tallats, ... i unes noies que representen la societat opulenta que truca pel mòbil, que no està pendent de la gent que a terra demana..... Penso que potser podem treballar més.
La sessió continua demanant que expressin amb el rostre situacions determinades : el plor, la tristor, el fàstic, la por, la indiferència, la preocupació, la reflexió, ..... No entren en el joc. Haig de tornar a intentar-ho.........
No hay comentarios:
Publicar un comentario