Són les nou del matí. Entren a l'aula en silenci. Disposem les taules mirant les unes a les altres. Ara seuen. Distribuiexo un foli que doblegem per la mitad. Aleshores faig escriure en primer lloc :
1.- Com us sentiu en aquests moments ? Com esteu ara en aquests moments ?
En segon lloc els hi ofereixo una segona pregunta :
2.- Trieu una persona del grup que menys tingueu contacte, que us sigui més distant, més antipàtica . Ara us demano que contesteu a la pregunta següent:
Què penseu que deu sentir aquesta persona de vosaltres ? Què deu sentir de vosaltres com a persona ?
En tercer lloc demano que elaborin una llista de sentiments i emocions positives que els agradin i una de negativa que no els agradin.
En acabar d'escriure he demanat que els nois passin al cantó dret de les taules i les noies al cantó esquerra. Seguidament he fet llegir als nois els valors negatius o sentiments negatius. Els anaven llegint i he fet observar a les noies si tenien valors o sentiments negatius. Els sentiments negatius que han sortit en el sexe masculí eren : falsetat, hipocresia, enemistat. Les noies han fet el mateix amb els sentiments positius. Hi ha una coincidència : fidelitat, companyia, amistat, sinceritat, amor. Una vegada els nois veien si coincidien el que deien les noies per grups han buscat un sentiment positiu les noies per definir individualment i els nois un sentiment negatiu per definir individualment. Les noies han triat felicitat per ser el més coincident i han definit aquesta com el grau de satisfacció que les persones tenen sobre si mateixes i la seva forma de viure. Els nois han definit la falsetat com el sentiment de no ser sincer amb un mateix i amb la vida. He preguntat si veien alguna diferència entre sexes a continuació respecte a les emocions i sentiments. La seva resposta ha estat contundent : NO. He pensat en l'article que vaig llegir de Doris Lessing , premi nobel de Literatura de l'any passat, que deia que els homes i les dones eren espècies diferents.
A continuació hem investigat sobre la segona pregunta. Per què no podem acceptar la diferència i de què es fruit la diferència ? Semblava que tot fos una qüestió de desconeixement, d'imatge, de prejudicis vers l'altre. Per què l'altre ens preocupa si ens enfadem alm ell o ella ? Podem restar indiferents a l'altre ?
Una classe més. Pròximament iniciaré el psicodrames com eina de teatralització dels conflictes interns. Ja us escriuré.
No hay comentarios:
Publicar un comentario