Amables paraules ...

Ningú pot fer marxa enrera i tornar a viure el que ja ha viscut. Som el que som amb tot allò que ens ha fet. Per això els encerts i els errors són el nostre producte dissenyat especialment per nosaltres mateixos. La nostra existència és aquest resultat del temps i dels anys que ens acompanyen diariament. I aquesta motxilla existencial que portem a l'esquena ens dibuixa el nostre perfil biogràfic. Un perfil fet de records, de valors, de creençes, de bones i males estones, de pessimisme i optimisme, de treball i d'atur, de familia i amics , de paissatges, de temporades d'estiu, tardor, primavera i hivern. Segurament tothom permet configurar el seu espai estètic existencial amb els anys com ell creu que ha de ser la seva vida. Michel Onfray , filòsof francès , en els seus llibres com "la força d'existir" ens parla una mica d'aquesta idea que exposo. Som el que ens decidim ser en un % molt elevat. Encara que Ortega y Gasset ens digui que "jo sóc jo i les meves circumstàncies" , frase que un dels meus professors me la va recordar quan la meva salut no era gaire bona , ens hauriem de preguntar pel poder d'aquests aconteixements que s'acaben imposant davant nostre. Triem moltes coses però no totes. Això passa molt amb les amistats que un les pot triar per afinitats, per simpatia, per proximitat però finalment és la pròpia amistat qui decideix des dels fets fer o desfer. Precisament això que penso ho dic després de les amables paraules que familiars i amics van dedicar-me fa pocs dies. Vaig pensar que havia de poder escriure el que em provocava aquella trobada. Un any de traspàs no és qualsevol any i segurament el camí que porta al cim que és llarg resulta costerut quan més a prop ens trobem de la fita. Deia que l'amistat t'acaba triant per molts motius i variats -com les galetes- i segurament et veu com et vol veure amb els teus encerts i desencerts, amb les mesquineses i les virtuts, amb les veritats i les mentides.. Per això qui és generós amb els amics i amigues segurament té una tranquilitat i serenitat important a la seva vida. No podem canviar el temps anterior , ni redreçar el que no hem sabut fer bé i segurament això ens empeny la resta de tota la pujada al cim. Cada nit el cap ens dona voltes i voltes pensant en com agafar forçes per no caure rodolant per la muntanya. Qui resulta tan ingenu que creu que els deportats i presoners dels camps de concentració, de treball , d'extermini per sobreviure no van optar per actituds egoistes o poc solidàries , o simplement poc ètiques ?  O bé, qui creu que tots els soldats alemanys estaben al costat del nazisme de Hitler i sabien el que es feia amb els jueus, republicans espanyols, gitanos, homosexuals, ......?  Jutjar els altres com fa sempre la nostra història és fàcil comodament instalats amb la posició de mestres, de professors i savis. Molts cops a la vida penses que al final del viatge no val la pena contestar les cartes desmentint les imatges o els retrats que la història i els seus interprets han construit de tu mateix. Per què respondre al que no es pot entendre ?  Per què donar arguments al que no en tenen ? Per això hi ha qui prefereix viure en les seves bombolles artificials protegits de l'èsser humà. No resulta fàcil saber agafar el camí directe .... potser hem de rodejar el cim i poc a poc mirar de pujar. Per això els acompanyants de viatge , de camí són molts i moltes que t'ajuden a tirar endavant. Alguns els perds pel camí, altres t'abandone, uns altres sempre els tens al costat, i aixó pots arribar més fàcilment a coronar el cim.