Buscar este blog

jueves, 8 de julio de 2010

Memòries d'Àfrica




Qui no ha pensat mai en viure la vida com una aventura permanent ? Per això la pel·lícula "Out of Africa" per mi té un espai cinematogràfic en la biografia personal. El diàleg entre ells dos potser explicita aquesta idea entre una vida convencional i una vida solitària i aillada. La vida té molts camins i triar significa optar per un determinat esperit personal o una visió vital . La cultura imposa unes condicions que acaben obligant a cedir part de tu mateix als altres. Quan dic cultura penso en tot el que representa aquesta  com deia Ernest Cassirer. La societat ha creat la cultura i molts cops la vol utilitzar per convertir-la en una eina al servei de les relacions de dominació Això de posicionar-se a favor o en contra no garanteix res . Al final es tracta de no sentir-se en deute amb ningú encara que aquesta ens generi un malestar permanent heredat per la tradició, els costums, les creences. Per això entre aquesta cultura que es pot imposar tenim  la llibertat  que ens permet fugir  al sentir que estem  ofegats   . El futbol, la pintura, l'escultura, el teatre, la poesia no han nascut al servei de l'Estat. L'home no hauria de quedar atrapat per aquesta decisió  entre un món cultural i un món natural. Però quan  es permet que l'altre(s) ens  someti a clixes i  recintes ortopèdics aleshores no hi ha llibertat. En el fons el dilema entre la raó i la racionalitat que sembla garantir no caure en els paranys de la mediocritat humana es debat com sempre amb la passió i la rauxa del món erm i anodí que vegeta entre els mortals com si res. Em sorpren però alumnes que escriuen coses com aquesta.  
Llegint a el filòsof Abelard que va buscar un amor impossible amb Eloïssa de qui era el seu tutor i va ser castigat pel pare d'aquesta amb la castració cal pensar en el món que es presenta davant nostre. Els protagonistes de Memòries d'Àfrica representen aquest joc entre els estils de vida que cerquen oferir sentit i significat al que viuen i creuen.  L'aventurer no vol més que el present que li pertany i la baronesa només intenta engaxar la vida intensa i sabànica que l'altre ofereix promenten el futur.  Llegia que la societat actual cada cop més es refugia en els valors dels joves , idees que defensen el model del present, del moment actual que tenim al davant. Potser aquest és el nostre avatar. Modificar el nostre destí ?  Canviar el curs del riu ?  Un amor nihilista ens obliga a empenyer contra el passat i el futur. Escapar del temps i emportar-se el retrat irreverent del no-res. Tothom en aparença és normal i potser d'això es tracta de semblar demòcrates quan som autoritaris.La nostra intimitat ens delata. El temps és una il·lusió, no un problema filosòfc, només un autèntic frau que ens enganya. El porc satisfet hedonista resulta fàcil de contentar davant l'insatisfet permanent que no està mai tranquil. 
La pel·lícula entra en aquest debat entre la societat de les formes i la naturalesa salvatge de l'home que cerca dins seu la seva única possibilitat de ser lliure.

No hay comentarios:

PUBLICIDAD GRATUITA