Les darreres experiències amb la matèria que imparteixo fa anys no han estat gaire positives.El curs 2009 vaig participar en les proves de selecció per professorat de secundària de filosofia en un dels dos tribunals que hi havien. Ja vaig descobrir que la proposta que s'exigia per avaluar els aspirants no semblava la més adient. Els motius diversos obligaven a repensar els mecanismes d'accès a la funció docent. Vaig poder observar que els criteris en molts casos no demostraven gaire bé res. Enguany he participat com a corrector en les proves d'accès a la Universitat amb una impressió semblant. La prova de filosofia no em va semblar la més adequada per l'alumnat aspirant a entrar en el món universitari.
Un company i amic de filosofia , en Jordi Beltran em va fer arribar un article de Michel Tozzi sobre didàctica (La formación de los profesores de filosofia: un contraejemplo pedagògico) publicat a la revista "Diálogo filosófico.72.(2008) 485-490". Sembla que l'autor sosté que la majoria de professorat de filosofia no té cap preparació didáctica i pedagògica en la matèria. Crec que efectivament aquesta podria ser una clau per entendre com la matèria poc a poc ens ha quedat lluny de les classes i dels alumnes. Què es preten explicar o ensenyar a filosofia ? En el grup de didàctica de filosofia del Maresme ja portem un any intentant compartir les práctiques filosófiques que portem a terme a les nostres aules. Penso que això és bàsic per conseguir adaptar-nos millor a la realitat que tenim. En el llibre de la professora Carmen Pardo " Las TIC , una reflexión filosófica" ens elabora un discurs on ens afirma que la relació entre societat de la informació i societat del coneixement és fràgil. Pot la tecnologia portar a usos feixistes la informació i el coneixement ? Com podem comprovar el nivell en una dissertació escrita o en una exposició oral quan en altres matèries més especìfiques sembla que aquests procediments resulten molts cops poc treballats i molt mecanitzats ? D'altra banda el model educatiu cada vegada més busca els nivells de productivitat socials que es requereixen per les institucions polítiques i educatives.L'allau d'indicadors competencials i de projectes d'actuació en els centres per superar els nivells bàsics del país en educació estant portant a obligacions molts cops que van més enllà de la simple educació.Quina idea obté un alumne del seu professor de filosofia a la classe al llarg del curs ? Un altre company i amic de filosofia l'Alejandro Sarbach en el seu bloc escriu sobint reflexions entorn de la idea de fer de la pedagogia una eina de reflexió, d'anàlisi sigui en espais formals i més acadèmics o bé en espais informals com les noves xarxes socials i virtuals més enllà de les aules per promocionar aquesta nova trobada amb les pràctiques filosòfiques. La tradició filosòfica en el nostre país no deixa d'oferir elements en llibres , pel·lícules, teatre, art, mitjans de comunicació per fer un ús públic de la reflexió i la pràctica filosòfica (ètica, estètica, epistemològica, lògica,científica, social, política....) . Com gestionar l'aula a les classes de filosofia ? Quin és el millor discurs o diàleg filosòfic que es pot dur a terme ? Com ensenyar les idees dels filòsofs avui en el món "líquid" que tenim ? Com establir aquesta relació amb les idees mateixes que es presenten a l'aula ? Les competències filosòfiques com poden ser l'argumentació , la conceptualització i la problematització resulten en la seva pràctica lluny del seu veritable desenvolupament. Potser cal saber diferenciar entre ser professors de filosofia i filòsofs ? En algunes reunions de professorat sembla que aquesta pregunta que em faig es tingui molt clara quan hi ha qui s'atribueix la categoria de savi o expert en determinats autors o pensadors. Realment aquest aillament social que el professorat de filosofia pateix en els seus respectius instituts ha estat l'exemple perfecte per deixar de fer pedagogia i convertir-nos en coneixedors i experts de pensadors i obres. O potser el nivell de competència lingüística i cultural dels distints instituts no condiciona la pròpia filosofia a les perifèries o extraràdis de les ciutats o pobles ? Com fer possible la creació de comunitats d'investigació , d'habilitats socials i de pensament crític i reflexiu en un marc molts cops estret i constrenyit per els dissenys dels propis centres ? Les relacions entre la vida intel·lectual , social i afectiva de l'alumnat dins els centres educatius queden marginades i excloses de l'àmbit de la filosofia. Matèries com educació ètica i cívica impartida per la majoria de professorat de filosofia no son presents en els projectes de centre i en els seus plans d'acció tutorials, ni en la pròpia filosofia com a projecte de centre. Qui és convidat amb una sola hora setmanal a una junta d'avaluació ? Com apropiar-se amb la filosofia de les capacitats per reflexionar, ser crítics, defensar idees i elaborar diàlegs dins la comunitat ? Tozzi de manera molt intel·ligent canvia la pregunta que ens hauriem de plantejar en un discurs com el que venim fent . No es tracta de respondre a com podem ensenyar filosofia avui ? si no més aviat a com podem ajudar als nois i noies d'avui a aprendre a filosofar dins els instituts que tenim ? Penso que això permet fugir de pedagogies curriculars tancades i obsoletes i ofereix espais per imaginar, crear i potenciar elements propiament filosòfics. D'aquesta manera continua Tozzi canviem la relació amb la filosofia amb una relació amb el filosofar. Com aprendre a generar idees noves, a defensar pensaments , a interpretar la realitat que ens envolta ? Ara penso en l'exercici que enguany vaig realitzar amb els nois i noies sobre el seguiment d'una noticia concreta. Es tractava de seguir el cas de la vacunació que segons l'OMS es recomanva per la pandèmia possible del virus de la grip A. Això en va permetre obrir un debat sobre la difusió en els mitjans de comunicació de les noticies però també va servir per establir una reflexió sobre les pràctiques com argumentar/contraargumentar autoritats i ciutania , conceptualitzar idees i camps semàntics relacionats amb la ciència i la societat i problematitzar sobre aquesta casuistica que socialment es pot produir en la vida personal, social i col·lectiva. L'alumnat va realitzar al llarg del curs distints exercicis i procediments sobre la qüestió : lectura de noticies de la prensa, seguiment de videos de defensors i detractors , debat sobre la seva opinió sobre els arguments que es defensaven , i fins i tot trobar el rerafons del tema de la veritat i el coneixement en filosofia. No sé si van aprendre o no em preguntava fa poc però ara penso que realment establia una pràctica per ajudar a pensar i crear reflexió entre ells i elles.
No hay comentarios:
Publicar un comentario