El silenci explícit i el silenci implícit ...fonaments per una poesia.

La falta de paraules a vegades no coincideix amb el silenci. El silenci o els silencis representen més que una mancança. L'estiu especialment és temps de silencis o de silenci perquè un es troba més amb si mateix o amb si mateixa. Cada espai ofereix el so adequat i això omple el pentagrama d'harmonia musical. Sorda, sonora, ...........oclusiva , fricativa, ........i poc a poc dels mots esdevenen un creuament de paraules pensades i meditades. Segurament en la meditació hi ha silenci perquè és una condició important per aquesta. Meditar és silenciar el gest, el so, l'emoció, la paraula. En aquest sentit el silenci explícit volgut i buscat té una significació especial. Amb aquest tipus de silenci s'envia un missatge a l'altre persona. Ep, què estic aquí !   .... Comunica a qui es vol una manera de preveure el que vindrà o el que ha vingut. L'altre silenci és propi i personal. Per això té més elements semblants a la poesia. El poeta parla des del silenci interior, des del que representa per si mateix tot allò que ofereix. És un silenci volgut,desitjat, estimat, pensat i meditat. El silenci que s'apropia del jo i permet configurar l'espai de si mateix. No es regala ni tampoc es vend simplement es poseeix. En poesia el silenci origina una relació d'intimitat amb qui escriu, qui s'escriu, qui s'explica o elabora allò narrat i descrit vàlid per si mateix. L'existència ofereix al jo aquests espais de silenci per tenir el temps suficient per pensar sobre el que ha estat el curs escolar, les relacions d'amistat, la feina o el treball, ...