Tarda de diumenge quan cau el sol. Mig endormiscat per la becaina busco estirar el braç esquerra. Però de sobte no respon en absolut.
El meu cap demana l'ordre al cervell però no hi ha manera de poder executar res de res. M'angoixo i començo a suar nerviós ... Hem comença a faltar l'aler i la respiració augmenta. Hiperventilació extrema.
Miro de posar-me dret aquesta vegada i aixecar-me del sofà vermell que abraça tot el meu cos però no hi ha manera. Sembla com si el meu cap no volgués acceptar cap , ni una ordre més , res que l'obligui a fer un gest, a moure un dit, a desplaçar un múscul ... intento cridar auxili aleshores ...però m'adono que des de fa temps visc sol a casa. No hem contestarà ningú. El mòbil sembla llunyà i no hi arribo . El cos està en vaga de tot, no respon a cap estímul i el cervell sembla haver marxat de passeig .. No em puc moure de cap manera. Entortolligat de braços i cames miro de poder rodolar generant un balanceig que em permeti caure del sofà al terra del parquet . Aquesta vegada ho aconseguiré peno però una vegada, dues, tres i per fi caic rodolant ..No he sentit cap dolor , no sento res. La respiració es va fent lenta i pesada ... hem costa respirar , m'ofego ... Intento agafar l'aire que puc però no hi ha prou per sentir que m'arriba oxigen. Al terra penso en els dies darrers que he passat a casa sol a causa de la malaltia infecciosa que tinc ... el meu sistema immunitari no funciona des de fa temps ... ja soc gran i de fet el meu cos maldestre pels topalls dels llits d'hospital sembla que ara m'està anunciant alguna cosa .
Ha vingut Woody Allen a veure'm per casualitat he sentit com trucava al timbre i em cridava una i altra vegada Xavier , Xavier ... vols jugar amb mi una partida d'escats ...Jo que en tot moment el sentida perquè la seva veu és inconfusible he intentat cridar però no me'n sortit ... Finalment ell ha marxat ...De nou al terra estirar panxa amunt mirant un sostre i amb la respiració que sembla apagar-se ... Cap àngel sembla venir a donar-me la ma aquesta vegada a diferència d'altres que en el mateix sofà alguna vegada van venir a donar-me-la --- la vida , la vida Ni no Ni na ni no ni na ...Ninona ...
Quien se sabe profundo se esfuerza por ser claro, quien se sabe superficial se esfuerza por ser oscuro" Nietzsche
Buscar este blog
miércoles, 26 de febrero de 2020
Ninona
Una vida para ser verdadera hay que saber entender que los instantes pasan , los amigos se van, los lugares
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
PUBLICIDAD GRATUITA
-
La película "El día que Nietzsche lloró" escrito 1992 por el judío americano psiquiatra Irvin D. Yalom como ficción narra l...
-
Dudar de todo puede acabar siendo un problema. No lleva a ninguna parte y más bien nos desconcertamos. Mantener la duda en todo no permite a...
No hay comentarios:
Publicar un comentario