LES EMOCIONS COM ÉTICA SEGONS D.HUME

 En el portal dels més de vuit anys que he treballat algú va escriure un dia la paraula "SOMRIU"amb una emoticona somrient. La meva puntualitat feia que tots els matins del món quan arribava a les 7.15 o 7,20 del matí després de baixar del tren esperes una estoneta davant la porta d'entrada . M'adonava tantes vegades que en l'escrit hi havia una gran emoció sincera i bonica . 

Per què no somriure doncs tots els matins del món dins les aules aprenent i ensenyant alhora amb uns nois i noies que ho demanaven a crits ?  Penso que la seriositat i el rigor d'una racionalitat que com deia Hume és esclava de les passions ens obliga molts cops a prescindir de coses com el somriure . I és que en el darrer any davant el grup de nois i noies he volgut somriure més cops i tantes vegades com volia . Per això suposo que en el resultat final les emocions han guanyat la partida malgrat els nois i noies que fins a tercer d'ESO poques expectatives tenien el curs de 4 s'han pogut sentir amb un somriure interior de satisfacció en arribar a tenir el títol de l'ESO . 

Però aquest grafisme escrit al portal del centre ha desaparegut en acabar aquest curs , quan van sortir les places concedides al grau mitjà els nois i les noies que havien treballat, havien sentit il·lusió pel que feien , es van sentir molt decebuts. Només 5 d'ells i elles han pogut arribar a fer el que volien , per accedir amb graus concertats de pagament , amb graus privats de pagament o marxar a fer estudis de llengua a l'estranger. La resta , més de la meitat de la classe es troben sense haver aconseguit cap plaça . Ja no somriuen cap d'ells i elles perquè han d'esperar a les resultes de setembre , han de creure al llarg dels dos mesos de l'estiu que potser en algun institut trobaran alguna plaça i tornaran a somriurem. Si torno ara al portal del centre a la porta d'entrada ja no puc veure cap somriure ni cap esperança doncs totes han estat ofegades en nois i noies que han arribat a un 5 però no han pogut entrar a graus mitjà .