Buscar este blog

viernes, 23 de julio de 2021

RESTO PERDUT EN DEIXAR UN SOSPIR DARRER

En el llibre de Yuval Noah Harari "Sàpiens" es fa un recorregut per la idea sobre l'espècie humana. Com historiador anglès és divulgatiu en els fets i en les narratives que explica.  La primera part ens parla de la revolució cognitiva , o sigui, el que fa que l'homo sapiens es desenvolupi malgrat les nostres deficiències i ineptituds . El que ens converteix en estúpids però és la segona part del llibre , quan ens parla de la Revolució Agrícola , o sigui, deixem de ser nòmades i passem a ser sedentaris i establim doncs una dieta pensada per allò únicament que cultivem i  tenim al davant , Així l'home deixa de ser un caçador i recol·lector com deia el director d'Atapuerca en una xerrada quan va venir a Barcelona i va passar pel mercat de la Boqueria tot dient que amb la mirada anava als bolets i deixa la resta de fruites i verdures. Amb la revolució agrícola els sapiens avancen la situació i deixem enrera els neardentals . Però això no es tal com s'havia explicat fa temps com si uns substitueixen els altres mes aviat és una lenta transició entre uns altres i per tant genèticament hi ha una barreja entre l'espècie que permet entendre que els sapiens són aquesta barreja . A partir d'aquí l'autor ens parla de la injustícia històrica per separar febles i forts, rics i pobres, adaptats i inadaptats, el racisme, la xenofobia, la discriminació , la segregació , tindrà una base ideològica fonamentada en creences, mites, supersticions, imaginaris que no tenen cap fonament científic . Per tant s'imposa una jerarquització social necessària per suportar aquesta realitat injusta i que no ho sigui encara més . Sota els prejudicis neixen lleis que fonamenten aquests , i una casualitat històrica que imposa el domini d'uns éssers davant dels altres.  En el tercera part ens explicarà la base econòmica social i la religió com necessitats que els pobles i les cultures i civilitzacions han tingut  
Ja en la darrera part ens parla de la fi dels sàpiens com si fos una premonició , es com restar perdut en aquest aire que un respira cada dia , és com oblidar que darrera no hi han petjades marcades. Som individus singulars per a nosaltres mateixos però com espècie sovint oblidem que no som més que una fulla al vent . No hi ha cap altre sentit per sospirar ara i aquí per restar dormit en el temps.

 

No hay comentarios:

ANDRÉ COMPTE-SPONVILLE ; UNA IDEA SOBRE FELICIDAD . HAPIOLOGIA

  André Compte-Sponville en su libro "La felicidad desesperadamente" como filòsofo propone una religiosidad laica o sin Dios. ¿Es ...