En el llibre de Yuval Noah Harari "Sàpiens" es fa un recorregut per la idea sobre l'espècie humana. Com historiador anglès és divulgatiu en els fets i en les narratives que explica. La primera part ens parla de la revolució cognitiva , o sigui, el que fa que l'homo sapiens es desenvolupi malgrat les nostres deficiències i ineptituds . El que ens converteix en estúpids però és la segona part del llibre , quan ens parla de la Revolució Agrícola , o sigui, deixem de ser nòmades i passem a ser sedentaris i establim doncs una dieta pensada per allò únicament que cultivem i tenim al davant , Així l'home deixa de ser un caçador i recol·lector com deia el director d'Atapuerca en una xerrada quan va venir a Barcelona i va passar pel mercat de la Boqueria tot dient que amb la mirada anava als bolets i deixa la resta de fruites i verdures. Amb la revolució agrícola els sapiens avancen la situació i deixem enrera els neardentals . Però això no es tal com s'havia explicat fa temps com si uns substitueixen els altres mes aviat és una lenta transició entre uns altres i per tant genèticament hi ha una barreja entre l'espècie que permet entendre que els sapiens són aquesta barreja . A partir d'aquí l'autor ens parla de la injustícia històrica per separar febles i forts, rics i pobres, adaptats i inadaptats, el racisme, la xenofobia, la discriminació , la segregació , tindrà una base ideològica fonamentada en creences, mites, supersticions, imaginaris que no tenen cap fonament científic . Per tant s'imposa una jerarquització social necessària per suportar aquesta realitat injusta i que no ho sigui encara més . Sota els prejudicis neixen lleis que fonamenten aquests , i una casualitat històrica que imposa el domini d'uns éssers davant dels altres. En el tercera part ens explicarà la base econòmica social i la religió com necessitats que els pobles i les cultures i civilitzacions han tingut
Ja en la darrera part ens parla de la fi dels sàpiens com si fos una premonició , es com restar perdut en aquest aire que un respira cada dia , és com oblidar que darrera no hi han petjades marcades. Som individus singulars per a nosaltres mateixos però com espècie sovint oblidem que no som més que una fulla al vent . No hi ha cap altre sentit per sospirar ara i aquí per restar dormit en el temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario